Entre les entitats de tipus cultural i associatiu que han centrat la vida del barri, esmentem en primer lloc el Centre Parroquial dels Lluïsos, fundat el 1866 a Cal Xicus (carrer Baix de Mariner) per mossèn Lluís Cantarella, que ha esdevingut un dels centres més actius, amb seccions d'excursionisme, fotografia, biblioteca, centre literari i teatral. Dels organismes filials, en destaquen l'Esbart d'Horta, fundat per Josep M. Castells i Andilla, i els Grup d'Estudis Teatrals d'Horta, nascuts sota la iniciativa de Josep Montanyès el 1964, que han tingut ressò a tot el país. L'Ateneu fou fundat el 1868 amb el nom de Círcol Hortenc i disposa de biblioteca, secció d'escacs, sala d'activitats artístiques, etc. La Vanguardia Obrera, fundada el 1894 per a pujar el nivell cultural dels seus associats, formà part del moviment cooperatiu català a través de la Federació de Cooperatives de Consum i altres entitats; en depengueren escoles, seccions de música, esports, etc.

El Foment és una entitat molt arrelada a Horta; fou fundada el 1887 com a continuació de la Societat Casino Familiar de la plaça de Santes Creus i el 1917, amb el nom de Foment Hortenc, s'instal·là al local del carrer Alt de Mariner (edifici de Pere Serra i Pau); destruït pel foc el 1946, es reconstruí el 1948 i té sala de reunions, conferències i exposicions i disposa d'una biblioteca; en depenen un bon nombre de grups de teatre.

Altres entitats es dediquen més intensament a l'esport, com el Club de Tennis Horta (del 1912), en terrenys de l'església vella, la Unió Atlètica Horta, la Unió Esportiva d'Horta, la Unió Excursionista d'Horta, que alhora també compleixen una funció de tipus cívic i cultural.

Entre els centres assistencials, molt nombrosos a Horta i que depassen completament l'àmbit del barri, esmentem primerament la Institució o Patronat Ribas, asil d'orfes fundat per Lluís Ribas i Regordosa, edifici de l'arquitecte Enric Sagnier, envoltat de jardins, avui institut de formació professional i de batxillerat; entre les Heures i el Laberint hi ha el gran complex assistencial centrat per les Llars Anna Gironella de Mundet, que ha recollit moltes de les instal·lacions de la Casa de Caritat de Barcelona; ja el 1915 la Diputació de Barcelona instal·là, gràcies al suport econòmic de la Fundació Albà (instituïda per Miquel Albà i Andreu), un centre hospitalari d'aquest nom, a l'antiga Torre dels Frares, i un edifici bastit per Francesc de Paula del Villar i Carmona (acabat per Bonaventura Bassegoda); la donació d'Artur Mundet i Carbó (1954) impulsà la Diputació de Barcelona a bastir aquest conjunt assistencial, a partir d'un edifici inacabat del 1927 i nous pavellons, obra de l'arquitecte Manuel Baldrich, per a residència de gent gran i també escoles i centres de reeducació d'infants; els edificis són ornats amb obres de bons pintors i escultors (Subirachs, Clarà, E. Serra, Tharrats, Guinovart, etc.); l'Hospital de Sant Rafael, especialitzat en infants, es troba damunt el passeig de la Vall d'Hebron (fins al 1967, a les Corts); al seu costat hi ha la gran Ciutat Sanitària de la Vall d'Hebron, amb un conjunt de 2.300 llits i ambulatori, una de les més grans i ben equipades de l'Estat. Prop, al sector de Can Papanaps, hi ha l'Institut Municipal de Psiquiatria, bastit a partir del 1971.

En el camp de l'ensenyament, Horta té una bona tradició que arrenca de la labor d'un mestre prestigiós, Francesc Comerma i Bachs, mestre al comú i autor de llibres pedagògics, com Espigues i roselles (1875) i Lo libre de la infantesa (1879), i de la labor d'algunes escoles laiques, com les escoles de la cooperativa la Vanguardia Obrera, renovades, que es van mantenir fins al 1975. De les estatals, s'ha de destacar l'Escola Unitària fundada el 1906 i que estava situada a l'edifici de l'antic Ajuntament d'Horta a la plaça de Santes Creus, avui dia, Centre de Serveis Socials. Fou interessant l'escola que funcionarà durant la Guerra Civil a Can Glòria, l'Escola Productiva, on els mateixos alumnes explotaven i comercialitzaven terres de conreu. Entre les confessionals, destaca l'Escola Parroquial creada el 1904 per mossèn Josep Bundó i Vidal, de sensibilitat molt catalana i arrelada al poble, que passà el 1912 als germans de la Doctrina Cristiana (Escoles La Salle - Horta). El col·legi de les dominicanes de l'Anunciata, creat el 1878, té també una bona tradició (fou visitat per Maria Montessori). El 1913 s'inaugurà l'École Ménagère, primera escola de la llar a l'Estat espanyol.

Mostra’n menys