Com passa a tot arreu, el que és avui Horta-Guinardó és, geogràficament parlant, el resultat de l'evolució del seu territori (tan marcat per la presència de l'aigua) i, sens dubte, el pòsit de la seva evolució històrica, carregada de fites singulars.

Us proposem conèixer aquest desenvolupament històric a partir dels apartats que veureu a continuació.

  • Episodis històrics

    Horta-Guinardó és un territori carregat d’història i d’episodis singulars que han marcat el pas del temps. Parlem d’un compendi d’esdeveniments molt destacats, la gran majoria amb centenars d’anys a l'esquena.

  • La guerra de Successió al Guinardó i a Horta - Introducció

    Text cedit per Joan Corbera, publicat a El Pou, sobre el desenvolupament de la guerra de Successió als territoris del Guinardó i Horta, uns episodis poc estudiats i que tenen un valor molt important per a la historiografia d’Horta-Guinardó.

  • La situació d'Horta Plaça d'Eivissa

    L'antic municipi d'Horta, al nord de la ciutat de Barcelona, tenia, en el moment de la seva annexió a la Ciutat Comtal, un perímetre molt vast i limitava amb els municipis, també independents, de Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar, ara agregats a Barcelona.

  • Les famílies Parc del laberint d'Horta

    Diverses famílies importants s'hi van assentar a partir del segle XIV, com els Vallseca, que van ser sovint membres del Consell de Cent de Barcelona (com els Horta) i que van donar homes il·lustres, com el jurista i polític Guillem Vallseca (mort després del 1412).

  • Bugaderes i paletes

    Dels esdeveniments de tipus polític i social de la història contemporània d'Horta, poden destacar-se la repercussió dels fets de la Setmana Tràgica del 1909, quan els revoltats es van replegar cap a Sant Andreu i Horta i van cremar el convent de les dominicanes i la vella església de Sant Joan.

  • Urbanisme

    A banda de les torres modernistes que resten, les millors al carrer de Campoamor, tenen un gran interès les antigues masies, unes quaranta-cinc, algunes de pagès i altres de nobles i gent adinerada, de les quals en resten unes deu.

  • Les entitats

    Entre les entitats de tipus cultural i associatiu que han centrat la vida del barri, esmentem primerament el Centre Parroquial dels Lluïsos, fundat el 1866 a Cal Xicus (carrer Baix de Mariner) per mossèn Lluís Cantarella, que ha esdevingut un dels centres més actius.