Seguint amb l’argumentari de quins i quants canons hi havia al turó de la Rovira, l’escriptor Joan Perucho, en un escrit al diari Avui, parlava d’uns canons anomenats Cerlinkons, encara que no en recordava bé el nom. El nom real d’aquesta peça a què es refereix Joan Perucho era Oerlikon.

Però dalt de la muntanya, els canons que es van instal·lar van ser quatre Vickers 105, els quals, desmuntats del sistema defensiu de la base naval de Cartagena, van ser traslladats a Barcelona. De la presència a dalt del turó de la Rovira dels quatre Vickers 105 hi ha moltes proves. Primerament, els documents que hi ha a l’arxiu militar d’Àvila de la Guerra Civil Espanyola, sobre la construcció de l’esmentada base, en els quals consta la instal·lació de quatre canons Vickers 105. Després, hi ha diferents persones, com Joan Cullell, membre del Club Excursionista de Gràcia, que pocs dies després de la retirada republicana van pujar a dalt de la muntanya i donen fe que els canons allí emplaçats eren quatre i que duien la inscripció “Vickers-Turbia”.

El comandant general d’Artilleria, Carlos Botet, en el seu darrer informe sobre la defensa antiaèria de Barcelona, comenta que el dia 25 de gener de 1939, seguint ordres de la superioritat, havien estat destruïdes dues de les peces emplaçades al turó de la Rovira, mentre que restaven operatives les altres dues, que aquell mateix dia havien tocat un avió enemic. Dos canons, però, que l’endemà, dia 26, van ser destruïts en ser abandonada la posició. De la presència d’aquests canons a dalt del turó també hi ha unes interessants fotografies del fotògraf Brangulí.

Autor: J. M. Contel

Peu de foto: Camp de treball de joves voluntaris dedicat a recuperar la bateria antiaèria, el 2006. (Fotografia: Josep M. Contel)