Els canons antiaeris del turó de la Rovira
En plena Guerra Civil Espanyola, i davant de les incursions aèries que des de Mallorca feia l’aviació legionària italiana i la legió Còndor alemanya, el comandament de l’Exèrcit de l’Est va escollir, per protegir la ciutat de Barcelona d’aquests atacs, el cim del turó de la Rovira, de 269 metres d’altitud i un angle de visió de 360 graus, per instal·lar-hi uns canons antiaeris.
Aquests canons, amb els de Montjuïc, Can Tunis i els del començament de l’escullera, havien de defensar més eficaçment la ciutat.
El 17 de maig de 1937, la Comandància General d’Enginyers va elaborar un projecte d’una bateria de tres canons amb la possibilitat d’afegir-n’hi un quart, si calia. Mesos més tard, aquest planejament va canviar i es van construir tres bases amb una disposició diferent, així com la ubicació de la quarta de reserva. Poc temps després, va aparèixer un nou projecte per a quatre canons més grans, que es va construir i armar amb quatre peces Vickers 105 i que van entrar en funcionament el dia 3 de març de 1938.
L’exèrcit va viure amb intensitat i preocupació els darrers dies de la guerra a Barcelona. El dia 25 de gener van destruir dues de les peces, i l’endemà, el darrer dia, poc abans de la retirada, van inutilitzar les altres dues. Acabada la guerra, les peces malmeses van seguir en aquell paratge durant un temps i van rebre moltes visites dels barcelonins. Més tard, en aquestes bases antiaèries s’hi van construir les barraques dels nouvinguts a la ciutat.
Autor: J. M. Contel
Fotografia: Un dels canons Vickers 105 de la posició del turó de la Rovira després de la Guerra Civil.
