A partir de la independència d’Horta, a la segona meitat del segle, aquesta població va viure un increment de colònies d’estiueig que va començar amb diverses torres a la rambla de Cortada, avui carrer de Campoamor. Uns quants anys després, amb motiu de l’epidèmia de febre groga que va assolar Barcelona el 1870, Horta es va convertir en un nucli residencial de la burgesia de Barcelona.

Al carrer de Campoamor, a part de les torres modernistes de l’època, també hi ha una font i una torre d’aigua en els terrenys de les dominiques, mentre que a la part alta hi ha la creu de terme d’Horta, i a la part baixa, el temple de Sant Joan d’Horta, inaugurat en part el 1911 i acabat el 1917. Durant molts anys, el carrer de Campoamor ha estat la via d’unió principal entre Horta i la Vall d’Hebron.

Autor: J. M. Contel

Peu de foto 1, abans: Sortida de missa de Sant Joan d’Horta, al carrer de Campoamor, l’any 1918.

Peu de foto 2, ara: El carrer de Campoamor conserva el toc senyorial de temps enrere.