Cent anys de la Setmana Tràgica
Fa cent anys, entre el 26 de juliol i l’1 d’agost de 1909, Barcelona i la majoria dels seus barris van viure el que es va acabar anomenant la Setmana Tràgica. Allò que va començar com una vaga general contra la crida de reservistes per anar a lluitar al nord del Marroc, on acabava d’esclatar una guerra contra interessos espanyols, va convertir-se en una important rebel·lió popular.
Sense una direcció clara, van sorgir grups d’incontrolats que van aixecar barricades i van començar a calar foc a edificis religiosos i a enfrontar-se amb l’exèrcit. Van ser cremats la meitat dels edificis religiosos que hi havia a Barcelona. Aprofitant que al principi de la setmana s’havia declarat la llei marcial, les tropes, que en els primers moments s’havien mostrat passives, van rebre reforços d’altres punts de l’Estat i van acabar entrant a sang i foc per tots els carrers de la ciutat.
Aquesta protesta popular va sorgir de les classes més desvalgudes, davant de la decisió del govern de cridar homes que ja havien acabat el període militar, molts dels quals ja eren casats i tenien fills. La revolta va fracassar a Catalunya i no va ser secundada a la resta d’Espanya, perquè el govern va fer creure que es tractava d’una rebel·lió separatista. La repressió va ser desmesurada.
El balanç va ser de cinc persones executades, entre les quals el fundador de l’Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia, acusat injustament de ser l’instigador de la revolta, i més de mil persones empresonades o desterrades.
Autor: J. M. Contel
Peu de foto: Imatge de l’antiga església d’Horta, un dels darrers edificis cremats durant els fets de juliol del 1909. (Fotografia: Àngel Toldrà Viazo (A. T. V.) - AJMV)
