Les véritables aventures de Don Quichotte de la Mancha

Què fa que, quatre-cents anys després de la mort del seu autor, El Quijote es consideri encara una novel·la d'una modernitat extraordinària? Segurament, el fet que l'obra transcorri en la frontera entre la realitat i la ficció, entre la raó i la bogeria, entre l'art i la vida. També transita per aquest territori el muntatge creat per les companyies quebequeses Sortie de Secours i Pupulus Mordicus i la catalana Gataro, una producció multidisciplinària que barreja llengües i que combina actors reals amb titelles i elements audiovisuals.

Alonso Quijada tornarà a convertir-se en el Quixot per defensar les seves veritables aventures davant de falsificadors com Avellaneda. És el pla "real" d'una representació en què el mateix Cervantes i el seu personatge ens mostraran fins a quin punt és ambigua la relació entre la ficció i la vida. I la ficció queda en aquest muntatge en mans dels titelles de la companyia de Maese Pedro, que mirarà de portar a escena Las aventuras de Don Quijote de la Mancha.

Tot plegat és un joc escènic entre la interpretació real i el llenguatge dels titelles que va néixer en el marc de l'International Performance Arts Meeting (IPAM) del Grec Festival de Barcelona, gràcies a la sintonia entre el quebequès Philippe Soldevila i Víctor Álvaro, principals responsables de les companyies Sortie de Sécours i Gataro (aquesta última resident a l'Almeria Teatre), a les quals s'afegeix l'experiència en teatre de titelles dels també quebequesos Pupulus Mordicus. 

Dues companyies del Quebec i una de catalana investiguen la relació entre realitat i ficció en un espectacle per a titelles i actors de carn i ossos que es basa en l'obra més cèlebre de Miguel de Cervantes.