Barcelona Cultura

Les tendències del teatre europeu contemporani, al blog del Grec

Dl, 15/01/2018 - 10:55

Els uns aposten per la realitat més estricta i posen els fets polítics en l'origen dels seus muntatges; d'altres prenen la pròpia experiència com a punt de partida; alguns més busquen fer desaparèixer l'artifici de l'escena o bé omplen els teatres d'uns muntatges visuals que gairebé semblen una pel•lícula... Sí, entre les noves tendències del teatre europeu hi ha espai per a propostes molt diverses. El periodista i escriptor Andreu Gomila les repassa en una nova entrada del blog del Grec Festival de Barcelona.

I és que, amb una història llarga de més de 2.500 anys, el teatre segueix, avui, transformant-se i evolucionant. Tant, com la mateixa vida d'uns homes i dones que s'adapten a canvis tecnològics, acullen nous corrents de pensament o porten l'estètica a territoris nous. I tots aquests canvis afecten a la manera com entenem el teatre.

O potser hauríem de dir a les maneres com entenem el teatre, ja que avui hi ha moltes visions del fet escènic: des d'un teatre documental com el que practica el suís Milo Rau (a la imatge, un moment de The Civil Wars, vista durant el Grec 2015. Foto: Marc Stephan) o com el que fan l'Agrupación Señor Serrano o els madrilenys La tristura, a les formes més experimentals d'un teatre que aposta per la multidisciplinarietat i el xoc visual, com fan des d'El Conde de Torrefiel o Peeping Tom a un Jan Fabre que acaba de passar per Madrid amb el seu últim i maratonià muntatge.

Espectacles de teatre cinematogràfic que beuen de la imatge i ens ofereixen autèntics deliris visuals com els de Simon McBurney, que ja ha passat en moltes ocasions pel Grec amb muntatges que van de The Master and Margarita (2012) a Beware of pity (2017) o el teatre líric que practiquen des dels catalans La Veronal, al suís James Thiérrée, la belga Anne Teresa de Keesmaeker o el grec Dimitri Papaioannou són només algunes de les formes que pren, a Europa, el teatre contemporani. Sense oblidar el teatre comunitari que parteix de col•lectius concrets per bastir muntatges com fan Jerôme Bel o Didier Ruiz.

Són només algunes de les moltes classificacions que admet l'escena més actual, però n'hi ha més. Les podeu conéixer totes donant un cop d'ull a la nova entrada del blog del festival, tota una repassada a les formes més modernes de l'escena d'avui.
 

The Civil Wars
Foto Marc Stephan
The Civil Wars

Comparteix aquest contingut