Dramaturgues, directores, illuminadores, coreògrafes i ballarines La creació contemporània catalana té una pila de talents, molts dels quals encara massa poc coneguts. I molts tenen nom de dona, com ens explica en un nou post del blog del Grec Festival de Barcelona el periodista i escriptor Andreu Gomila.

Sí, les dones són menys visibles en els escenaris catalans del que caldria, daquí que aquest post repassi breument alguns noms imprescindibles. I, tot i que per raons despai sigui impossible esmentar totes les que ho mereixerien, les deu que apareixen constitueixen una bona mostra del que aporta lunivers femení al món de lescena.

A més dels de grans dramaturgues com Victoria Spunzberg (aquesta tardor es va poder tornar veure al Maldà un dels seus grans èxits, La màquina de parlar) els qui hagin seguit les darreres edicions del Grec possiblement reconeixeran alguns noms, entre els quals els de coreògrafes com Eulalia Bergadà, que va portar al Grec 2016 el seu Gold Dust Rush (a la imatge); o Silvia Delagneau, que va concebre i dirigir en ledició de 2015 el muntatge Només ens vol protegir el cel, però que ha fet de directora dart i de vestuari en molts daltres muntatges.

Alícia Gorina, que després dhaver pujat a lescenari amb el seu propi pare a Watching Peeping Tom, ara es disposa a muntar una peça de la britànica Sarah Kane, Blasted, al Teatre Nacional de Catalunya; Lali Álvarez, creadora dun dels grans èxits del teatre independent català més rebel, Ragazzo; o la illuminadora María de la Cámara, integrant de Cube.bz, són daltres noms que apareixen en aquest post. Però no són els únics ni de bon tros. Llegiu-lo sencer fent clic aquí descobrireu uns quants talents femenins que potser no coneixíeu.

Peu de foto: Una imatge de Gold Dust Rush, el muntatge de dansa creat i dirigit per Eulàlia Bergadà que es va poder veure al Grec 2016 Festival de Barcelona.