Per Andreu Gomila

Té 37 anys i set espectacles damunt les espatlles. Codirigeix el Centre chorégraphique national: le CCN2 – Grenoble i a Europa tothom en parla. És Yoann Bourgeois, un artista de circ que mai no ha estat a Barcelona i que debuta amb 'Minuit', un xou total que pren tot l'espai del teatre, amb l'acrobàcia com a base. És el moment que parli ell.

Què és per a tu el risc?
Quan vaig començar en les arts de l'espectacle era acròbata i assumir riscos és el pa de cada dia. Jugar-se la vida esdevé una cosa quotidiana i alhora estimulant per escriure i composar. Penso que el perquèessencial de la creació es basa en com ens enfrontem a la mort.

Has dit que una de les missions del nou circ és emancipar-se de la tirania de l'espectacularitat.
No lluito contra l'espectacularitat. Al contrari, una de les coses que més m'agrada del circ és el virtuosisme. Però, el circ demostra que, encara que tendeixi cap a l'espectacularitat, l'home no és una potència imparable. Jo busco mostrar, en canvi, la fragilitat de l'ésser humà.

De qui et sents més proper, de Johann Le Guillerm o de James Thiérrée?
De cap dels dos. Se'n diu circ, del que fem, però sovint és una etiqueta absurda. És només una etiqueta. Jo em sento més proper de Johann Sebastian Bach.

Et vas formar com a ballarí. Què t'aporten les altres arts quan crees un espectacle?
La dansa m'ha permès dominar la coreografia: els meus espectacles no són de dansa, però sí que estan molt composats coreogràficament. El teatre, per la seva banda, m'ha permès mirar l'escena des d'un angle particular per relacionar elements heterogenis, com la llum, el text, l'escenografia, la posada en escena...

Com ho veurem tot això a 'Minuit'?
Som quatre artistes a l'escenari, tres intèrprets i un músic. I assumim la caixa escènica de manera total, així que no parem d'omplir-la i buidar-la  una vegada i una altra, fent servir tota mena d'elements. Tot es construeix i es desconstrueix, fins i tot la música. Tot es deixa veure. Som artistes, músics i regidors. Tot alhora. Volem que el teatre actuï. El teatre és el meu univers i té una poètica pròpia.

Els teus espectacles viatgen amb l'etiqueta de 'circ', però podrien anar sota qualsevol altra?
Per mi és circ perquè amb el que treballo prové de les disciplines tradicionals del circ. Jo soc acròbata. A més, les meves fonts d'inspiració tenen a veure amb la relació amb els objectes i els fenòmens físics, com la gravetat, la força... Amb això vull dir que els materials que faig servir són circenses, la seva natura és circense. I aquí l'home té un estatus particular: és només un vector i això marca la diferència amb el teatre. Perquè ser vector vol dir que l'home no és el centre. Esticcontra l'antropocentrisme. L'home no és el centre de l'univers.

Has fet recerca a moltes bandes, com a la Xina. Què hi vas trobar?
Volia trobar els orígens de l'acrobàcia i la Xina n'és un bressol. Allà vaig treballar amb l'Òpera de Pequín i vaig descobrir que l'acrobàcia no és només una pràctica, sinó una manera de viure... El circ, per mi, és un art que determina la meva vida. Perquè hi ha el risc jugar-se la vida. La carpa del circ és molt inspiradora, ja que denota una manera de viure molt particular. A la Xina, trobem una relació molt llarga entre l'acrobàcia i l'existència humana.