Barcelona cultura

Blog

Rafael Bonachela: “No intento dir-li a la gent com ha de pensar ni què ha de sentir”

dv. 01/03/2019 | 17:30 H

Per Andreu Gomila

Si hi ha un català que coneix bé Austràlia, aquest és Rafael Bonachela, director de la Sydney Dance Company, un de les companyies de dansa amb més prestigi i recorregut del món. Durant una dècada ha fet de pont entre el Mediterrani i les antípodes, amb un treball físic molt dur amb els ballarins i una musicalitat molt específica en les coreografies.

Ara fa deu anys que ets a Sydney. Pots mirar enrere i explicar on eres aleshores i on ets ara?
Abans de traslladar-me a Sydney vaig viure a Londres, on vaig tenir la meva base vint anys; primer com a ballarí, i després com a coreògraf. Vaig ser artista resident al South Bank Centre de Londres, i també vaig crear obres i les vaig girar amb el meu propi projecte, la Bonachela Dance Company.
El 2008, la Sydney Dance Company em va demanar de ser el coreògraf convidat. Deu anys més tard, aquí soc, com a director artístic, treballant amb la gent amb més talent i més compromesa que m'he trobat mai.
Quan vaig arribar a Sydney, la companyia vivia un període de transició, jo estava mirant el futur i estava preparat per a un canvi. En els últims deu anys m'he centrat a portar una perspectiva fresca i estimulant de la dansa a Austràlia.
Crec en la dansa contemporània i en el que fem com una de les experiències més excitants, emotives i transformadores que el públic pot tenir avui dia. Amb això al cap, la meva missió ha estat crear obres que permetin al públic beneficiar-se d'aquesta experiència, no només aquí a Austràlia sinó també a nivell internacional.
Creem peces que són col·laboracions multidisciplinars amb artistes influents i consagrats en diferents camps: sempre connectats a una font d'estimulació contínua. Abraçant l'interdisciplinarietat amb multitud de formes: des de la tecnologia, el cinema, les arts visuals, el disseny, la moda, al moviment, el so al teatre, el text i la veu.
Ens hem situat com la més important companyia australiana de dansa contemporània i com a una veu destacada internacional en el món de la dansa. Veig la Sydney Dance Company com una companyia vibrant, dinàmica i carismàtica.

Quina ha estat la teva contribució a la història de la Sydney Dance Company?
En aquests deu anys des que em vaig traslladar a Sydney m'he centrat a mostrar el millor de la coreografia contemporània al públic australià. Estic compromès a encarregar i crear obra nova, convidant alguns dels coreògrafs més interessants de la indústria a treballar amb la companyia, d'Austràlia o d'on siguin. Aquesta estratègia ha representat un gran canvi per a la companyia artísticament.
Tinc la sort de tenir un equip de setze ballarins increïblement talentosos i compromesos, que són capaços d'abraçar i encarnar diferents estils i influències amb un sorprenent nivell de disciplina, tenacitat i gràcia. Això ha estat fonamental a l'hora de permetre'ns representar algunes de les obres clau que hem fet en els últims anys, entre les quals hi ha l'obra mestra de  William Forsythe, 'Quintett', gràcies a la qual la companyia ha estat reconeguda amb diversos premis de dansa. Altres reconeguts coreògrafs que han treballat amb la companyia són: Alexander Ekman, amb 'Cacti', Gabrielle Nankivell amb 'Wildebeest', Emanuel Gat amb 'Satisfying Musical Moments', Jacopo Godani amb 'Raw Models', Melanie Lane amb 'WOOF', i Cheng Tsung-lung amb 'Full Moon'.
Des que vaig arribar també he treballat molt a prop amb el consell i la gerència de la Sydney Dance Company, per estendre la nostra acció a nous públics a través d'Austràlia i a nivell internacional. Això ha suposat sobretot expandir les nostres gires i introduir una sèrie d'iniciatives educatives per nodrir la propera generació de ballarins i públic de dansa.

Què podríem aprendre des de Barcelona d'un projecte com el de la Sydney Dance Company?
La Sydney Dance Company és una cosa especial a Austràlia. Com a única companyia creativa de dansa amb setze ballarins a temps complet que giren a nivell nacional i internacional, juguem un paper important exhibint dansa contemporània per a públic australià arreu del país.
Com a director artístic i coreògraf resident, m'aproximo a això de diferents maneres. M'apassiona crear noves peces per donar una firma a la nostra companyia que permeti desenvolupar una identitat i una estètica que sigui només nostra. També m'he centrat a introduir coreògrafs a Austràlia. En els últims anys, m'he dedicat a donar més suport al talent local, perquè sento que és molt important exhibir grans coreògrafs australians quan viatgem fora. Això és el que ens fa únics. A més, ara tenim un programa de compromís amb la comunitat del qual me'n sento molt orgullós. També col·laborem amb orquestres, altres companyies de dansa, galeries d'art i posem estudis a disposició de coreògrafs de fora de la companyia.

I com ha canviat la teva obra des que ets a Sydney?
Com a artista, intento mantenir-me sempre obert i curiós, així que no paro d'aprendre coses i així la meva obra pot evolucionar. En els últims deu anys he gaudit de l'oportunitat increïble de comptar amb un grup de ballarins a temps complet amb qui he decidit treballar cada dia. Això és un privilegi que no he subestimat. Hem crescut junts els uns al costat dels altres i artísticament això m'ha permès experimentar, explorar territoris desconeguts i prendre riscos.
Vaig decidir treballar amb un grup de ballarins que són físicament molt diferents entre ells, han tingut educacions diferents i aporten alguna cosa molt única a la barreja. A causa d'això, crec que el meu estil i estètica està sempre evolucionant tant quan creem com quan ballem en escena i donem vida a la dansa.
La col·laboració està al cor de la meva creativitat. Confio en els altres i involucro gent en el procés de creació, desafiant-me constantment i situant-me fora de la meva zona de confort, per seguir motivat i inspirat.
Els meus fonaments per crear sempre han estat els mateixos: les meves emocions són sempre el punt de partida i des d'aquí em moc endavant creativament. Els meus instints naturals també juguen un paper important en la meva creativitat i inspiració. Cada nova peça està sempre inspirada en idees i conceptes diferents. El que sempre queda és el poder del moviment com la força primària que hi ha darrere cada creació i que la meva obra no és mai narrativa de manera directa. No intento dir-li a la gent com ha de pensar ni què ha de sentir.

Com d'important és la música en les teves peces? I el treball amb els músics?
Encarregar música nova per a dansa sempre ha estat una part important de la meva feina. M'agrada involucrar-me en el procés de creació amb el compositor des del principi de tot, sovint trobant el concepte i les idees de l'obra junts. Alhora, el compositor és benvingut a l'estudi per observar, fer aportacions i trobar respostes al procés.
Sempre que sigui possible, intento que la música sigui en directe. A Austràlia tinc molta sort, perquè hem col·laborat amb conjunts impressionants com l'Australian Chamber Orchestra, l'Australian String Quartet i la Sydney Symphony, i també amb artistes independents com Katie Noonan i Sarah Blasco.
Al llarg de la meva carrera, he tingut l'oportunitat de treballar amb un ampli ventall de músics. I he tingut la sort de moure'm entre el món de la cultura pop i el món de la dansa contemporània. Em sento igual de còmode coreografiant una cançó pop de Kylie Minogue o Tina Turner com fent-ho amb una peça de música simfònica, ja que tot depèn del context. Cada col·laboració, per a mi, és una aventura important i significativa.
Però hi ha alguns músics amb els quals he treballat de manera continuada al llarg dels anys. Per exemple, l'extraordinari compositor Nick Wales. Tenim una relació tan orgànica. Hem treballat junts en nou peces, cosa que vol dir que hem desenvolupat un llenguatge fet de confiança i enteniment entre tots dos.
La pròxima col·laboració que faré serà amb una composició electrònica-clàssica de Bryce Dessner, de la banda de rock The National, i l'Australian String Quartet, que tocaran en directe.

Quina llibertat tenen els ballarins a la sala d'assaig?
Els ballarins fan grans contribucions en el procés de creació. Improvisem, experimentem, i fem molta feina per generar el llenguatge de moviment que habitarà l'obra. M'agraden els ballarins que tenen ments pròpies que gaudeixen involucrant-se en el procés creatiu. És important per a mi perquè es pot establir un diàleg que obre les portes al canvi i a la descoberta, per trobar noves vies de comunicació.
Com a contrast a l'obertura i a la llibertat a l'estudi, és molt important que els ballarins siguin disciplinats i responsables respecte a l'entrenament diari i benestar. Ens entrenem alhora en tècniques contemporànies i clàssiques sense privilegiar-ne cap. També fan ioga, pilates i circuits d'exercici  per mantenir-se en forma. Tots tenen el seu programa individual per evitar lesions, que modifiquem setmana a setmana a partir del que demana el repertori que estem assajant.

Puc afirmar que les teves peces són una celebració?
Com a coreògraf, quan creo una obra, els meus interessos estan en el cos, la seva fisicalitat, els mecanismes del moviment en el temps i l'espai, la 'finesse' de la línia i la tècnica. M'encanta la manera com un cos pot anar de la dolcesa a la velocitat i la potència. Però també m'interessa la capacitat del cos per verbalitzar estats emocionals i psicològics. M'imagino que podries dir que la meva obra és una celebració del poder del moviment i la gran capacitat que té el cos per expressar-se i comunicar-se com cap cosa ho pot fer.

Comparteix aquest contingut