Per Andreu Gomila

La ballarina i coreògrafa Lali Ayguadé s'ha aliat amb el ballarí franco-marroquí Guilhem Chatir (ballarí de Wim Vandekeybus) i la soprano Astrid Stockman per aixecar el seu nou projecte, 'Here', que s'estrena a Temporada Alta el 23 de novembre i que podrem veure al Grec 2019. La 'músic' Joana Gomila i  la dramaturga Aïda Gabriëls completen l'equip que ha fet possible aquesta coproducció internacional liderada per una artista que és una gran forjadora d'aliances: Ayguadé ha treballat amb gent de circ (Baró d'Evel, Joan Català...), al servei d'altres companyies (de Hofesh  Shechter i Akram Khan a Marcos Morau), etc.

Com ha estat treballar colze a colze amb Guilhem Chatir?
Ha estat un aprenentatge constant, ja que tenim maneres de fer diferents i això ha sigut un repte. De fet, és el que volia com a ballarina: compartir dos universos.

Què trobes en l'intercanvi, quan et poses al servei del treball d'un altre?
Crec que treballar amb diferents companyies et pot aportar molt com a artista, fa que t’adonis de moltes coses. La dansa contemporània és una imatge en moviment, treballem amb cossos que poden parlar, sentir, moure's... i si els situes en un lloc (escenografia) amb una sonoritat específica, comences a crear un món i a situar el públic en un univers.

Crec que la teva obra és una recerca contínua. És així? 'Recerca' és la paraula que més surt a les teves creacions.
Sí, estic d’acord, la meva obra és una recerca contínua. Jo tinc una manera de treballar molt instintiva. Evidentment tinc sistemes o normes per crear moviment, però tot es pot transformar en funció de la idea. El dia a dia per a mi és una aprenentatge molt gran per crear, perquè veus la realitat de les persones i això és una inspiració. M’agrada jugar amb aquesta realitat i ficció, realitat i imaginació, i crec que és entre mig d’aquests dos llocs on hi trobes la poesia.

b12 2018 \ LALI AYGUADÉ & GUILHEM CHATIR from b12 on Vimeo.

Què heu volgut trobar a 'Here'?
Un lloc diferent al real, on hi ha unes altres normes. On la força més gran i la força que ens mou es una cantant d’òpera (Astrid Stockman) la qual no només utilitza el cant líric sinó la veu en general per donar instruccions o guiar-nos. A 'Here' hi ha dos éssers que neixen i al principi desconeixen els sentiments, la veu. Així que es comença, d’una manera bastant física i instintiva, l'emoció va entrant lentament amb una certa poesia.

Pot ser que s'hagi enfosquit la teva obra en els últims anys?
La meva obra potser creus que s’ha enfosquit al llarg del temps pels temes que he utilitzat. Per a mi la vida és un contrast molt gran, entre la bellesa i la lletjor, la felicitat i la tristesa... i en l'última obra parlava de la mort. Però no crec que ho faci mai d’una manera fosca, sempre li poso l’altra part que és més positiva. Crec que sempre que em plantejo un tema que m’interessa, penso en el contrast que pot tenir i això ho trobo molt interessant perquè, com deia el Nick a 'Iu an Mi', “tot depèn de la perspectiva”.

Ser ballarina és una lluita contra el temps?
Crec que ser ballarina no ha de ser una lluita contra el temps, sinó que has d’acceptar el temps i, si no ho fas, et pots fer mal. Fer-te gran comporta coses molt maques, però les has de veure.

Creus que el moviment/la dansa pot expressar més coses que les paraules? Per què? Jo crec que els teus espectacles tenen una poètica molt potent.
Jo crec que la dansa no vol imposar idees, no diu “això és així”, sinó que et dona una imatge i tu viatges amb la imatge. Jo contínuament em dic “no siguis massa explícita”, perquè quan ho ets, la poesia ja ni hi és. I crec que els humans som així, tenim la realitat fora i a dins tenim un món imaginari increïblement gran. Això és preciós. De vegades no ho has d’entendre tot exactament al peu de la lletra, sinó que has de sentir i deixar que la teva ment viatgi amb alguna cosa que potser és desconeguda per a tu i és aquí, quan estàs entre aquests dos mons, que comença la màgia.