Barcelona cultura

Blog

Indisciplines teatrals. 13 espectacles de Barcelona al·lèrgics als motlles

dt. 05/06/2018 | 17:00 H

Per Andreu Gomila

Al Grec estan sota l'etiqueta de 'creació híbrida', a Temporada Alta de 'creació contemporània', al festival d'Avinyó li diuen 'indisciplines', al Kunstenfestivaldesarts de Brussel·les tot el que s'hi presenta ho és  (per tant, no tenen nom, nomé els que s'acosten més als gèneres tradicionals, és a dir, teatre, dansa, performance...), així com passa al Holland Festival d'Amsterdam, al Festival de Bergen, al Festival Internacional d'Edimburg o al Festival de Viena. Allà on el teatre fa anys que ha agafat un nou rumb, no els cal remarcar res de nou, fer èmfasi en la diferència. Aquí, quan els crítics encara parlen de 'noves tendències' per referir-se a formats que fa almenys mig segle que pul·lulen pel món i que Brossa va batejar com a 'teatre irregular', ens cal fer-ho. Al Grec d'enguany hi ha una bona colla de creadors locals que no fan ni teatre, ni dansa, ni música, ni performance, ni circ, sinó que ho fan tot alhora.

1. AGRUPACIÓN SEÑOR SERRANO/KINGDOM: El trio format per Àlex Serrano, Pau Palacios i Ferran Dordal torna al Grec després d'estrenar-hi 'Birdie'. I si aleshores parlaven de les fronteres, ara van al moll de l'ós, al capitalisme, a través del famós simi gegantí que s'enfilava a l'Empire State, King Kong. Els Serrano són els vells reis de les noves tendències barcelonines. Fan teatre amb tot el que tenen al seu abast: vídeo, figuretes, veu en off, performance, moviment. Aquí, a més, incorporen la música de Nico Roig.

2. AGENCIA EL SOLAR/CUADERNO DE CAMPO: Sota el nom d'una agència de detectius que sembla voler investigar paradisos perduts, s'hi amaguen Xavier Bobés, Shaday Larios i Jomi Oligor. El primer és el de 'Cosas que se olvidan fácilmente', aquell espectacle d'objectes per a cinc espectadors que ha deixat petjada en tothom que l'ha vist. Oligor fa una dècada que treballa amb els seus germans, que han creat un univers ple de joguines, titelles i autòmates. Larios és una artista mexicana especialitzada a estudiar l'impacte dels objectes documentals, com a àlbums de família, andròmines... El seu primer espectacle conjunt es va dir 'Primer álbum' i a Girona tothom va flipar.

Primer Album. Agencia El Solar from Agencia El Solar on Vimeo.

3. SÒNIA GÓMEZ, DAVID CLIMENT, PERE JOU/NOWHERE IN PARTICULAR: Una altra unió estel·lar la de la 'performer' Sònia Gómez, la mitja taronja de loscorderos.sc David Climent i la del músic Pere Jou. Gómez i Climent ja van treballar amb el músic Enric Montfusco al Grec, a 'Tata mala'. Jou, integrant de la banda Quart Primera i acompanyant de Montefusco en solitari després de la fi de Standstill, també havia col·laborat amb Gómez a 'Apel·lació a la pedra'. Un trio imprevisible que estudiarà les nostres convencions invisibles de cada dia. Com? Amb tot, però sobretot amb molta energia.

4. MOS MAIORUM/GENTRY: Mariona Naudin, Ireneu Tranis i Alba Valldaura han agafat el nom del seu primer espectacle, 'Mos maiorum', que parlava de la frontera sud d'Espanya, per esdevenir realitat majúscula de l'escena barcelonina i constituir-se en companyia. Fan servir el teatre Verbatim, una tècnica que utilitza únicament testimonis reals, i aquí, a més, introdueixen el vídeo interactiu per parlar de la gentrificació de Barcelona. El muntatge va guanyar el premi Adrià Gual 2017, que concedeix l'Institut del Teatre al millor projecte d'escenificació.

5. BARÓ D'EVEL CIRCK CIE./LÀ: Camille Decourtye i Blaï Mateu Trias són Baró d'Evel Cirk Cie. o, el que és el mateix, la companyia (de circ? de teatre? de tot?) que més imaginació té a l'hora de crear espectacles tan inoblidables com 'Bèsties' o 'Le sort du dedans'. Juguen amb les tècniques del circ, amb la dansa, amb les arts plàstiques i incorporen animals tan diversos com el corb Gus (una de les estrelles de 'Bèsties') a les funcions. Venen al Grec amb un espectacle de cambra, en el qual treballen el blanc i el negre, i que serà el pròleg de 'La falaise', que podrem veure l'any que ve.

Teaser de Là - Baro d'evel / 38e Festival Montpellier Danse from montpellier danse on Vimeo.

6. ROCÍO MOLINA, SÍLVIA PÉREZ CRUZ/ GRITO PELAO: Una coreògrafa i ballarina flamenca que no té límits i una cantant que pot amb tot, així són Rocío Molina i Sílvia Pérez Cruz, que han unit intel·ligències i desitjos per aixecar un espectacle sobre la maternitat. Molina és l'esperança blanca de la dansa contemporània espanyola, renovadora del flamenc escènic, un animal del 'baile' que busca l'equilibri entre el cos i la feminitat, que ens ha deixat bocabadats amb espectacles com 'Caída del cielo'. Pérez Cruz és des de fa uns anys la cantant del moment. Omple Liceus i tot el que li posin per davant. La unió de dos talents com aquests pot fer esclatar el Teatre Grec.

7. SIMONA LEVI/REALITATS AVANÇADES 2. ENLLUERNATS PER LA DEMOCRÀCIA: Simona Levi és una de les principals agitadores culturals de la ciutat, amb espectacles-denúncia que posen el dit a la nafra. Parla clar i amb tots els elements que el teatre posa a la seva disposició, des de la interacció amb el públic a la 'performance' més irreverent. Al Grec, recupera un espectacle de fa deu anys, en el qual ja protestava contra la brutal especulació immobiliària. Farà que els espectadors es constitueixin en assemblea i votin. Sobre el mateix tema, però amb una dècada més a sobre de depredació.

Grec 2018: Realidades avanzadas from Barcelona Cultura on Vimeo.

8. LOS TORREZNOS/LA REALIDAD: Jaime Vallaure i Rafael Lamata són Los Torreznos, és a dir, els reis de l'humor performàtic. Només usen el cos i la paraula i aquí buscaran ajudar-nos a diferenciar la mirada objectiva de la subjectiva, entre una pedra que és un tros de mineral i una arma terrorista. Volen convertir-nos en espectadors crítics.

9. ROBERTO OLIVÁN/CUCULAND SOUVENIR: Dansa i circ es donen la mà en un espectacle de gran format aixecat per un coreògraf que ha deixat de posar-se límits formals, ja que aquí compta amb la música electroacústica de Laurent Delforge i de la il·luminació escenogràfica digital de Romain Tardy. Tot per reflexionar sobre com la tecnologia ha passat a formar part del nostre cos, com un braç o una orella. Olivan és l'ànima del Deltebre Dansa, exalumne de l'escola P.A.R.T.S. de Brussel·les i fidel col·laborador d'Anne Teresa de  Keersmaeker.

10. NAO ALBET, MARCEL BORRÀS/FALSESTUFF: L'associació entre els dos creadors escènics fa deu anys i, tot i que semblen ja uns veterans, cap dels dos encara no arriba als 30 anys. Per separat són actors consumats. Junts, artistes teatrals que escriuen, dirigeixen i interpreten espectacles que van del 'thriller' operístic com 'Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach' a l'elegia autoficcionada de 'Mammon'. Aquí s'envolten d'altres 'performers' europeus i del gran 'clown' Jango Edwards per, a partir del personatge de Falstaff, de Shakespeare, parlar-nos del frau. Música, moviment i grans idees.

11. EL CONDE DE TORREFIEL/LA PLAZA: Pablo Gisbert i Tanya Beyeler han construït un llenguatge innovador que, a través del moviment, el teatre de text i la 'performance' visual, explica històries contemporànies sobre la nostra existència en aquests anys de crisi sistèmica. Aquí parlen sobre què vol dir viure en comunitat amb només quatre escenes i uns actors que no tenen cara. Del mític 'La chica de la agencia de viajes nos dijo que había piscina en el apartamento' fins a aquí, El Conde de Torrefiel ha fet un llarg camí de depuració i aixecament conceptual, cosa que els fa anar cada vegada més lluny.

El Conde de Torrefiel / LA PLAZA / Kunstenfestivaldesarts 2018 from Kunstenfestivaldesarts on Vimeo.

12. AGNÈS MATEUS/REBOTA REBOTA Y EN TU CARA EXPLOTA: Aquest espectacle serà, sens dubte, un dels millors del 2018. Una bomba feminista que va estrenar-se al gener a l'Antic Teatre, que ja ha passat pel Lliure i que ara torna a casa. Mateus repassa els insults adreçats a les dones, els mites Disney on ella sempre es casa, les heroïnes de la història amb el cognom del marit. I sí, també es disfressa de titola per saber què és ser home.

13. MACARENA RECUERDA SHEPHERD/¡AY! ¡YA! (AI! JA!): Macarena Recuerda Shepherd treballa la memòria, els records, la parapsicologia, ha fet pel·lícules en directe, com 'That's the Story of my Life'. Treballa amb la vida, en definitiva, amb l'objectiu d'aixecar funcions que són una experiència. És més artista visual que 'performer', però els límits entre l'una i l'altra disciplines es difonen quan ella entra en escena.

Comparteix aquest contingut