Barcelona cultura

Blog

De Broadway a Suzan-Lori Parks. Una radiografia teatral de Nova York

dj. 20/12/2018 | 10:15 H

Per Edgar Costa des de Nova York

Tot aquell que posa el peu per primera vegada a Nova York, sigui amant del teatre o no, probablement té intenció de veure un musical de Broadway. Aquesta avinguda que creua Manhattan trencant la quadrícula de carrers i avingudes és símbol d'espectacle i va ser cap a 1890 quan múltiples teatres es van començar a ubicar al voltant de Times Square, en el punt on Broadway es creua amb la 7a avinguda. Avui són 40 les sales entre els carrers 40 i 54 que il·luminen i atrauen mirades per convertir aquest enclavament de Manhattan en un reclam turístic. El teatre dóna feina a 89.000 persones a la ciutat i mou uns 14 milions de dòlars en entrades cada any.

A Nova York els dòlars són el motor de tot plegat, I l'art no s'escapa de la màquina de fer diners, convertint les grandíssimes produccions de Broadway en un gran negoci. Tot i això, el teatre musical que avui triomfa a la ciutat té una trajectòria completament diferent dels drames i les comèdies sorgits en petits grups d'improvisació, transformats després en escoles d'interpretació, moltes d'elles basades en influències europees i russes que avui viuen amenaçades per un agressiu mercat immobiliari i financer que ho transforma tot.

Els teatres de Nova York, durant la meitat dels anys 1700, atreien una clientela seduïda per la prostitució que es practicava sota la vista grossa de la corrupta policia. Més tard, arribaria el boom teatral de la mà de la bombeta elèctrica a principis de 1900, quan els locals que conformaven el theater distric van començar a col·locar cartells brillants amb llums blanques formant el gran camí blanc (“the great white way”). El potencial publicitari que van descobrir en la bombeta elèctrica es va convertir en un ràpid aliat dels teatres però també en un element que transmetia seguretat a l'hora que permetia que anar a veure una obra es convertís en una activitat atractiva per a un sector de públic més ampli.

Quan el so va arribar al cinema, molts van començar a témer que les pel·lícules li prendrien l'audiència, a la indústria del teatre. L'escena va saber sobreviure i capejar dificultats com l'impacte de la Segona Guerra Mundial o la Gran Depressió, on la gent no es podia permetre com abans anar al teatre, cosa que va fer caure el nombre d'espectadors i va empènyer alguns negocis a tancar o a molts actors a provar sort a Hollywood.

THE LIVING THEATRE
Les dificultats sempre s'han transformat en oportunitats de crear a Nova York, i allò del 'qui triomfa aquí pot fer-ho a qualsevol lloc' és especialment vàlid en el món de l'espectacle, on no només talents sorgits a Nova York han conquerit escenaris d'arreu sinó moviments i formes de treball amb segell novaiorquès han influït a tot el món. Als anys 50 sorgien alternatives imaginatives al teatre comercial, com The Living Theatre, que va tenir un paper fonamental en la innovació del teatre com a trencament de paradigmes de la creació teatral occidental dins un escenari contracultural. El seu teatre revolucionari va suposar persecució i al costat de les dificultats d'operar una empresa única i experimental dins d'un establiment cultural mal equipat per acceptar-ho va portar al tancament per part de les autoritats de tots els locals del The Living Theater de Nova York.

A mitjans dels anys 60, la companyia va començar una nova vida com a grup nòmada. A Europa, es van convertir en col·lectius, vivint i treballant junts cap a la creació d'una nova forma d'actuació no fictícia basada en el compromís polític i físic de l'actor de fer servir el teatre com a mitjà per impulsar el canvi social.

El teatre a Nova York sempre ha viscut una lluita constant per superar dificultats. Els anys 70 començaven complicats per al districte del teatre i en general per a tota la ciutat. L'epicentre del crim i la prostitució s'ubicava a Times Square i la inseguretat s'apoderava de la zona. Eren els 'anys daurats' de la prostitució i les drogues. Circulava un pamflet durant l'època que deia: “No estigueu al carrer després de les 6 de la tarda”. L'escenari no ho posava fàcil i les dificultats financeres complicaven la supervivència dels teatres.

WOOSTER GROUP
Mentre Broadway caminava cap al teatre de masses i els musicals d'èxit, l'Off Broadway s'obria a l'experimentació donant peu a iniciatives com la del Wooster Group. Una sèrie de produccions independents sorgides a finals dels anys 70 que catapultaven les carreres de molts actors, formalment convertint-se en el Wooster Group al al número 33 de Wooster street, al barri de Soho. En algun lloc entre el teatre i el cinema, entre la memòria i allo que és efímer, sorgia un col·lectiu que interactuava amb altres llenguatges incorporats en els seus muntatges. Fundat l'any 1975 per Willem Dafoe i Elisabeth LeCompte, van començar a crear peces farcides de contradiccions que es resistien a l'anàlisi. La companyia, des que es va crear, ha estat estimada a la vegada que mal entesa per la manera com ha desmuntant obres dramàtiques del passat. Creada com una companyia sense ànim de lucre, el Wooster Group presentava un teatre experimental incorporant sovint sons i vídeos pregravats en adaptacions de clàssics com Shakespeare o Txékhov.

Teatres, esglésies o lofts del West Side s'omplien d'experiments informals. Avantguardes que obrien les portes a propostes conceptuals com les de Robert Wilson, qui més lligat a l'estètica que a la ideologia, començava a oferir un teatre en sintonia amb el trencament dels avantguardistes d'inicis de segle XX. Wilson va aconseguir desenvolupar tècniques que transformarien l'escena, apel·lant a la capacitat sensorial de l'espectador mitjançant la il·luminació i múltiples llenguatges com la dansa. La juxtaposició de diferents llenguatges artístics on el moviment és l'element clau.

Una de les noves tendències en la vasta galàxia de l'entreteniment en directe de Nova York és el teatre immersiu. Des de l'èxit de 2011 'Sleep no more', produït per la companyia britànica Punchdrunk, que permetia a audiències emmascarades escollir la seva pròpia aventura, el teatre i les productores han estat intentant captar l'emoció de l'imprevist i la participació total. Cada vegada més propostes aposten per trencar la barrera entre l'espectador i l'obra, i alguns espectacles immersius creen escenaris personalitzats, un a un, per a audiències individuals en habitacions tancades, altres propostes animen a perdre's en un grup en espais amplis.

TEATRE AFROAMERICÀ
Mentre Lin Manuel Miranda és el nom de moda en l'àmbit dels musicals i 'Hamilton' segueix sent la més gran sensació dels darrers 10 anys a Broadway, Suzan-Lori Parks s'ha alçat com la veu mes destacada de la dramatúrgia nord-americana contemporània. Després de convertir-se en la primera dramaturga afroamericana en rebre el premi Pulitzer en drama amb la seva obra 'Topdog/underdog',  'The New York Times' l'ha considerada com la millor peça dels últims 25 anys. Històries d'opressió racial i divisions en un entorn capitalista que ofereixen una visió d'una societat postracial on la lògica del sistema és desplaçada per la lògica de l'individu. Aquí és on la Nova York en temps de Trump demostra la seva essència diferenciada i posa en escena propostes inspirades en moviments artístics negres i revoltes postmodernes en les quals Parks concentra i esculpeix obres provocadores que emfatitzen les preocupacions i identitat afroamericanes.

Nova York sempre ha sabut ser un focus d'atracció per a creadors i artistes, i tot i que avui dia sembla que hagi perdut part de la seva essència, seguim trobant amagats, per exemple en locals de Brooklyn, ànimes creatives que experimenten en nous escenaris. El constant bullici de la ciutat més gran dels Estats Units no només prové de les llums de Broadway, la creen també l'herència bohèmia del West Village, els ritmes subterranis de Harlem, el fan possible els artistes vinguts de tots els països i disciplines que se senten atrets per Manhattan per seguir els seus somnis. I encara que a primera vista pugui semblar que l'avantguarda teatral s'ha retirat de Nova York, una mirada més atenta pot mostrar que s'ha diversificat, alterat i renovat. No sempre és visible des de Nova York, perquè Nova York ja no és l'únic focus per a l'experimentació teatral, l'avantguarda és a tot arreu.

Comparteix aquest contingut