Per sort, estem protegits. Aquí és molt difícil suïcidar-se. Quan un cos superior a tres quilos cau per qualsevol sortida de l'edifici s'activa un airbag gegant...
Ja ens disculparan Cristina Fernández de Kirchner, Angela Merkel o la directora del Fons Monetari Internacional, però diuen que el poder és un concepte lligat a la masculinitat. És per això que la dramaturga Victoria Szpunberg ha triat dos homes com a protagonistes de la seva història. L’un ha triomfat i exerceix el poder polític. A l’altre, l’artista, la vida no li ha anat gaire bé. Què vol dir tenir poder? I què vol dir no tenir una bona feina en una societat que reclama a l’home una professió d’èxit? Dos vells amics en situacions oposades tornaran a coincidir sota la mirada d’una dona que els coneix bé d’aquells temps en què sonava "Boys don’t cry" de The Cure que, com the Martins i Marie Brizard, són icones d'un passat de molta complicitat, amb moltes expectatives i grans ànsies de futur... Avui, però, als nois els tocarà plorar. Tornar-se a trobar amb un antic amic pot ser una excusa perfecta per enfrontar-se amb el millor o el pitjor d’un mateix.
Autoria: Victoria Szpunberg; Direcció: Glòria Balañà i Altimira; Intèrprets: Francesc Garrido, Armand Villén, Alícia González Laá, David Anguera; Escenografia: Meritxell Muñoz; Vestuari: Marta Rafa Serra; Disseny d'i·luminació: Sylvia Kuchinow; Disseny de so: Lucas Ariel Vallejos; Producció executiva: Julio Álvarez, Víctor F. Suáñez; Ajudant de direcció: Roger M. Puig; Ajudant d'escenografia: Anna Tantull; Construcció de l'escenografia: Pau Gómez; Producció: Ferran Murillo;
