Història del barri de la Vila de Gràcia

En un principi aquest territori era depenent de Barcelona i escassament poblat. Entre els segles XVI i el XVII a les aïllades masies existents es va unir la instal·lació de tres convents a la zona (entre ells, el dels Josepets) i d'un seguit de torres promogudes per la burgesia barcelonina. Durant la primera meitat del segle XIX, aquell petit nucli agrícola es va convertir en el poble més important del Pla de Barcelona, gràcies a la seva progressiva industrialització aprofitant la disponibilitat de terrenys lliures.

Gràcia es constituí en municipi independent el 1850, moment en que la vila tenia més de 13.000 habitants. Al 1877 la seva població arribava als 33.000 habitants. La conveniència de la integració amb Barcelona es va plantejar cada vegada amb més força, en paral·lel al progressiu desenvolupament de la trama del Pla Cerdà, llavors en plena expansió. Així, a partir de 1880 van néixer projectes d'interès comú, com el del Passeig de Gràcia, que unia la Vila amb la gran ciutat seguint l'antic camí.

Quan finalment s'uní de nou a Barcelona, el 1897, Gràcia tenia quasi 62.000 habitants i era una ciutat molt poblada i activa però amb una gran manca d'equipaments i serveis. A poc a poc, es van anar construint carrers que connectaven el barri internament i externament, i equipaments com els mercats de la Llibertat (1893) i de l´Abacería Central. La urbanització sovint la feien de forma autònoma els propietaris dels terrenys, fet que explica els canvis de nom i la discontinuïtat física d'alguns carrers, així com les nombroses places, normalment una a cada propietat.

Gràcia ha tingut des de sempre, i manté, una activa vida política i social i un ric teixit d'institucions cíviques, culturals, recreatives, artístiques i esportives de gran arrelament popular.

Més informació