Història del barri de la Dreta de l'Eixample

El Pla Cerdà s'aprova el 1859 i un any després la reina Isabell II col·loca la primera pedra del que serà un dels barris benestants de Barcelona. El primer grup d'habitatges es va construir a l'actual encreuament dels carrers del Consell de Cent i Roger de Llúria. La Dreta de l'Eixample inicialment va acollir algunes indústries importants, com la fàbrica Elizalde, una de les primeres d'Espanya en fabricar automòbils i motors.

De mica en mica, però, es va convertir en el barri en el qual s'ubicava preferentment la residència burgesa, amb l'esclat artístic del modernisme representat per edificis tan destacats com la Pedrera, la Casa Batlló i la Casa Ametller, entre molts altres.

Juntament amb la residència, i sovint desplaçant-la, l'activitat econòmica terciària s'hi anà localitzant cada vegada amb més força: comerç, oficines, seus d'empreses, cinemes, teatres, etc, especialment a la zona més central (entre Llúria i Balmes) i entorn el potent eix del Passeig de Gràcia, que seguia l'antic camí que unia la ciutat emmurallada amb el municipi de Gràcia. Aquest eix segueix sent avui el centre del dinamisme econòmic i la projecció comercial de la ciutat.

El 1863 surt el primer tren des de la plaça de Catalunya fins a Sarrià, que circulava pel carrer de Balmes a cel obert. Entre 1871 i 1888 es trasllada des de Ciutat Vella l'actual parròquia de la Concepció i el Conservatori de Música s'instal·la a la seu del carrer Bruc el 1928.

A la segona meitat del segle XIX van desaparèixer els parcs d'atraccions, els cafès i les sales de ball del passeig de Gràcia que van tenir la seva època daurada a principis de segle.

És a remarcar el fet que la Plaça de Catalunya no estava prevista al Pla Cerdà. Aquest "oblit" quedà corregit per la força dels fets: la seva posició de frontissa entre la ciutat vella i el nou Eixample la constituïa de forma natural en el centre neuràlgic de la ciutat; el pas dels anys no ha fet sinó refermar-ho.