L'Eixample

El pla Cerdà es va aprovar el 1859 i un any després la reina Isabel II va col·locar la primera pedra del que serà un dels barris benestants de Barcelona. El primer grup d'habitatges es va construir a l'actual encreuament dels carrers del Consell de Cent i Roger de Llúria. La Dreta de l'Eixample inicialment va acollir algunes indústries importants, com ara la fàbrica Elizalde, una de les primeres d'Espanya a fabricar automòbils i motors.

De mica en mica, però, es va convertir en el barri en el qual s'ubicava preferentment les residències burgeses, amb l'esclat artístic del modernisme representat per edificis tan destacats com la Pedrera, la Casa Batlló i la Casa Ametller, entre molts altres.

Juntament amb les residències, l'activitat econòmica terciària s'hi va anar localitzant cada vegada amb més força, i sovint les va desplaçar: comerç, oficines, seus d'empreses, cinemes, teatres, etcètera, especialment a la zona més central (entre Llúria i Balmes) i entorn del potent eix del passeig de Gràcia, que seguia l'antic camí que unia la ciutat emmurallada amb el municipi de Gràcia. Aquest eix segueix sent, avui, el centre del dinamisme econòmic i la projecció comercial de la ciutat.

El 1863 va sortir el primer tren des de la plaça de Catalunya fins a Sarrià, que circulava pel carrer de Balmes a cel obert. Entre el 1871 i el 1888 es va traslladar des de Ciutat Vella l'actual parròquia de la Concepció, i el Conservatori de Música es va instal·lar a la seu del carrer del Bruc el 1928.

A la segona meitat del segle XIX van desaparèixer els parcs d'atraccions, els cafès i les sales de ball del passeig de Gràcia, que van tenir la seva època daurada al principi del segle.

Cal remarcar el fet que la plaça de Catalunya no estava prevista al pla Cerdà. Aquest "oblit” va quedar corregit per la força dels fets: la seva posició de frontissa entre la ciutat vella i el nou Eixample la constituïa de forma natural al centre neuràlgic de la ciutat; el pas dels anys no ha fet sinó refermar-ho.