"Mai oblidis la teva història. Encara que la teva sigui una història de patiment".

Així comença Fonko, el documental musical que ressegueix la música que actualment es fa a diferents països d'Àfrica i que es va presentar al centre cultural Albareda com a final del seu periple per diferents equipaments del Barcelona Districte Cultural en una iniciativa compartida amb In-Edit Festival.

"Mai oblidis la teva història", diu un músic des de la pantalla de Fonko. I, evidentment, ho diu cantant, perquè la música és una de les formes de comunicació més poderoses d'Àfrica.

I precisament música i una mica d'Història és el que els espectadors que es van apropar fins a l'Albareda van tenir abans de la projecció, perquè la vetllada es va obrir amb un petit concert de tres membres de l'Orquestra Africana de Barcelona, que van repassar alguns estils musicals africans per acabar el seu breu concert amb una cançó de Fela Kuti, pare de l'afrobeat -un dels ritmes africans més popular a Occident-, qui és un dels fils conductors del documental, malgrat que  va morir ja fa dues dècades, el 1997.

Un repàs a què va voler dir i que vol dir ara la negritud i als estereotips que l'envolten va arribar amb la introducció que va fer Tània Adam, fundadora de Ràdio Àfrica Magazine, qui va voler oferir quatre pinzellades històriques perquè els espectadors poguessin comprendre millor tot el que després es diria a Fonko. Adam va acabar el seu parlament amb les cites de dos pensadors africans: Achille Mbembe, autor de Crítica de la razón negra, qui defensa que actualment el terme negre ja no només fa referència als africans sinó a tots aquells homes i dones en situació de pobresa i precarietat; i el keniata Ngugi wa Thiong'o, autor de Desplazar el mundo, qui escriu: "Existeix racisme inherent en les relacions d'Occident amb la resta del món"

"Tot això del que us estic parlant sortirà a Fonko en forma de música i reivindicació", va concloure Adam. I el documental li va donar la raó.