Potser hi ha ràbia, però també hi ha molta festa. Ascensa Furore, una de les bandes de hip hop que s’està fent un forat als escenaris barcelonins, presentarà els temes del seu primer llarga durada, Nit i aigua, als escenaris del Barcelona Districte Cultural. Turo, MC del grup junt amb Bittah, ens explica les raons per les quals són Ascensa Furore i per les quals el seu disc té tant de nit com d’aigua.

-Com us vau conèixer i perquè vau decidir tocar plegats?
Ens vam conèixer a través de la música. Jo venia d´una formació que es deia La Magna Método i Bittah de cantar en solitari. Vam començar a parlar per internet i quedàvem per a concerts, jams etc... I a poc a poc vam anar forjant una forta amistat i vam decidir fer un projecte plegats. Així que podem dir que Ascensa Furore neix de l´afinitat i el bon rotllo.

-Per què el nom d'Ascensa Furore?
Ascensa Furore significa la ràbia incendiària en llatí. Inicialment havia de ser el nom d´una cançó, però un dia vam caure en què ens agradava per al nom del projecte. Ens semblava bé que el nom fos en llatí i el que significa encaixava amb bona part del nostre contingut.

-I per què Nit i aigua per al disc'?
Vam anomenar Nit i aigua al nostre llarga durada com un petit homenatge a aquells poetes que utilitzaven la nit com a escenari, per exemple Novalis o Màrius Torres a qui alguns li deien el poeta de l’aigua. I per a nosaltres era una mica la idea de la nit com a inspiració i l´aigua com a metàfora de la fluïdesa. La cançó del disc Darrere el cop té algunes referències a aquests poetes. Som una mica friquis.

-Com descriviu la vostra música?
La nostra música és hip hop en la seva base. Aquest és el gènere amb el qual hem crescut i és una cultura meravellosa. Tendim a barrejar-ho amb sons electrònics i canvis de ritmes en les bateries.

-I com descriviu les vostres lletres? Fins a on són combatives? Fins a on lúdiques?
Generalment, les lletres tenen un discurs combatiu, malgrat que també tenim algunes introspectives on parlem més de mogudes nostres personals o reflexions. Però una cosa és el disc, que vam voler que tingués un to seriós en conjunt amb un bon nombre de cançons de caràcter més tranquil a excepció de quatre temes més canyers, i altra el directe en què afegim altres coses fora del disc: volem que comenci més serè i que acabi sent una festa on discurs i luciditat vagin agafades de la mà fent ballar i passar-ho bé a la gent.

-Per què incorporeu reggaeton?
Sí, el tema Leggins&Latex és més reggaetonero. L'incorporem perquè també volem tocar ritmes dins de la música urbana més bailongos. És un gènere on normalment hi ha una alta càrrega de missatge molt masclista i misogin i nosaltres volíem girar la truita. És un ritme que et pot agradar per estar de festa i si el treballes i li afegeixes un discurs feminista i amb valors, no té per què ser dolent o degradant... al contrari, pot ser molt divertit. La Bittah prèviament ja havia tocat aquest tipus de ritmes en dues o tres cançons. A més ens ho passem genial, de fet ara estem preparant un single que també tira per aquí...