Barcelona Cultura

Edició octubre, novembre i desembre

El circuit cultural als barris de tots els districtes de Barcelona. Entrada gratuïta

Una illa on tot sembla possible

01/06/2018
Art i part
La Sala Beckett acull els assajos de l'obra 'Encreuaments a Vanuatu', que s'estrena el dia 15 de juny

Apareix una noia que camina amb dificultats, els peus embotits en unes aletes de bus. I, encara que no podem veure l'aigua, l'escoltem, la intuïm, la suposem... perquè estem en una illa, en alguna de les illes de l'arxipèlag de Vanuatu. Si no sabeu on està, no passa res, ja us ho diem: a uns 1750 km a l'est d'Austràlia. Però el que sí que és important que recordeu és que alguns han dit que els habitants d'aquestes illes són els més feliços del planeta; i que els pronòstics indiquen que serà un dels primers territoris a sofrir el canvi climàtic; és a dir, que podria, a poc a poc, ser engolida per les aigües.

En una de les platges d'una d'aquestes illes de Vanuatu, esperen asseguts, convocats en assemblea, alguns dels seus habitants. Uns es coneixen i uns altres, no. Uns viuen en aquesta illa i uns altres han arribat des d'illes veïnes. Però hi ha un ordre del dia i coses a discutir. No hi ha temps a perdre i sí, moltes coses per explicar.

Aquest és el punt de partida d'Encreuaments a Vanuatu, l'espectacle de creació col·lectiva on s’encreuen i comparteixen esforços un grup d'actors professionals -alguns d'ells d'Els Malnascuts- al costat d'uns altres que ara comencen, un grup d'usuaris de la Fundació Joia, entitat que treballa amb persones amb trastorns de salut mental. Quan van començar a treballar junts, fa ja uns quants mesos, ningú sabia on estava Vanuatu. Però a partir del que van parlar en moltes d'aquelles reunions de grup -sempre els dijous-, la dramaturga Lali Álvarez va començar a dibuixar una història que beu de les realitats personals per construir una ficció col·lectiva. Després, van començar a treballar el text amb el director Jorge-Yamam Serrano. I, ara, aquesta illa és un lloc que tots ja poden situar en el mapa, en el mapa dels seus sentiments i de les seves emocions, en el mapa que registra les interseccions dels camins de tots ells. D'aquí el títol, Encreuaments a Vanuatu.

Però tornem a l'illa. Tornem a l'assaig. Tornem al passat dijous, quan només faltaven poc més de dues setmanes i d'un parell d'assajos abans d'arribar a l'estrena que acollirà la Sala Beckett (tres funcions: 15, 16 i 17 de juny).

La noia que camina a bandades sobre unes aletes de bus es troba en el seu camí cap al centre de l'escenari amb L'Últim Mico, amb la seva bata blava de noi sempre disposat a ajudar; amb una dona que sembla sortida del cor d'una tragèdia grega; amb un aprenent de rocker amb ganes de Springsteen; amb un follet que diu grans veritats com si digués petites mentides; amb una noia que recorda el dia que va conèixer a un noi; amb una dona que jura que el que és seu, és seu i el que és dels altres... també és seu. Tots són habitants de Vanuatu. I a tots el director Jorge-Yamán Serrano dona les últimes instruccions abans de començar l'assaig: "A gaudir. Hem de gaudir-la".

Tots ells ens esperen a Vanuatu. Una illa en la qual tots podrien ser feliços.

Compartir