Somiaria un que està en una terrassa sobre el Bòsfor amb el Topkapi en l'horitzó i un cafè ben carregat a punt de portar-se als llavis. O que està en un bar amb vistes al Danubi assaborint un vi calent i carregat d'aromàtiques espècies. Somiaria un amb paratges llunyans, sempre a l'est, amb aquesta Estacion a on els trens arriben carregats, que és encreuament de camins, de mirades, d'històries i de vides.

Somiaria un. I somiaria. I somiaria. Perquè aquestes Músiques en trànsit que presenta el sextet Estación del Este conviden a somiar, a evocar, a recordar, a contemplar, a deixar-se anar i perdre's... És una música que, encara que alegre a estones, sona ancorada en la malenconia, que té sempre un punt de tristesa continguda, de paisatge perdut, de tren que se t'ha escapat i s'ha portat lluny i per sempre més allò que més volies.

El sextet Estació del Este, que lidera el clarinetista Robindro Nikolic, va presentar en el Centre Cívic Cotxeres Borrell un ventall de músiques arribades des de l'altra punta d'aquest continent que ens uneix i ens separa: tonades dels gitanos d'Hongria, un vals oriental, cançons lituanes (perquè de Lituània és la cantant, Ugne Daniele Reikalaite) i també melodies kletzmer, les que regalaven els jueus en les seves grans celebracions. I amb totes va recollir molts i merescuts aplaudiments gràcies, en gran part, al bon fer del clarinet que dialogava, xerraire, poeta fins i tot a estones, amb percussió, guitarres i contrabaix.

I somiant i deixant-se bressolar per la música en aquesta Estación del Este un deixaria passar tots els trens per perdre's en la següent melodia.