Barcelona Cultura

Edició octubre, novembre i desembre

El circuit cultural als barris de tots els districtes de Barcelona. Entrada gratuïta

"Tots som illes que, de vegades, ens reunim formant arxipèlags"

01/06/2018
Art i part
Jorge-Yamam Serrano dirigeix la creació col·lectiva 'Encreuaments a Vanuatu' que el 15 de juny s'estrena a la Sala Beckett

Sempre hi ha algú abraçant-se dalt de l'escenari", explica amb un cert orgull Jorge-Yamam Serrano, director d'Encreuaments a Vanuatu, una creació col·lectiva que s'ha cuinat a foc lent a les sales d'assaig de la Sala Beckett a partir d'una recepta elaborada per moltes mans: les de la dramaturga Lali Álvarez, les dels artistes d'Hangar i La Escocesa i les d'un important grup d'actors (prop de la vintena) de procedències diverses: uns són professionals o estan en procés de ser-ho (molts d'ells s'enquadren en Els Malnascuts), mentre que uns altres són debutants procedents de la Fundació Joia, una entitat dedicada a la inserció de persones amb trastorns mentals. "En Encreuaments a Vanuatu parlem de les connexions que som capaços d'establir entre els uns i els altres, parlem en definitiva de l'amor", afegeix Jorge-Yaman.

Explica també el director que Vanuatu, l'arxipèlag d'illes situat prop d'Austràlia que dóna títol a l'obra i també li serveix d'escenari, no deixa d'actuar com una metàfora o més aviat diverses metàfores reunides. La primera que cita Serrano és que "tots som illes que, de vegades, ens reunim formant arxipèlags" encara que sempre estiguem sols i envoltats de mar; apunta després l'aïllament al qual, de vegades, releguem a les persones amb malalties mentals; i afegeix també que aquesta illa del títol té molt de l'illa que durant mesos han creat per al seu únic gaudi la tarda dels dijous, tardes en les quals tot l'equip es reunien per parlar i assajar, tardes en les quals s'ha anat forjant aquesta història que beu de la realitat per construir una ficció.

Jorge-Yamam es va integrar en aquestes reunions quan Lali Álvarez va acabar d'escriure la història. I el seu treball com a director ha estat aconseguir aixecar-la escènicament i que els actors acabin per dotar-la de vida. En aquest treball, admet, els ha tractat a tots sense tenir en compte qui tenia experiència i qui no la tenia, qui era professional i qui no ho era. "Es tracta de treballar amb cadascun segons sigui el seu instrument. I tots són diferents, més enllà que tinguin o no tinguin uns coneixements previs de tècnica interpretativa. Els actors que procedeixen de Joia estan mancats d'aquesta tècnica, però poden aportar una singularitat i una humanitat increïble". I aquest element és imprescindible perquè, finalmente d'això tracten aquests Encreuaments.

Compartir