Potser busquen les Conseqüències o potser cerquen les causes. Potser van o potser tornen o potser mai han estat. Potser cauen o també podria ser que esperessin que algú els recollís abans de tocar terra. Però no hi ha dubte de què busquin el que busquin, és segur que ho troben; és a dir, que aconsegueixen allò que hem de suposar que intenten, que és el mateix que intenten tots els artistes: connectar amb el seu públic.

La companyia Moveo podria dir-se que fa dansa; i seria i no seria cert. Es podria dir que basen els seus espectacles en les acrobàcies i sense ser fals tampoc seria del tot cert. Es podria dir també que la seva és una obra de teatre i seria veritat i mentida a la vegada. Perquè la companyia Moveo, a l'espectacle Conseqüències, el que han presentat al circuit Barcelona Districte Cultural (del qual s'han acomiadat des del centre cívic Parc Sandaru), és una mica de tot, una barreja de llenguatges: els cinc actors-ballarins-acròbates expliquen una història (la d'una connexió; un vincle que es fa i es desfa; un trobar-se, retrobar-se i perdre's) i ho fan bàsicament amb el moviment, una mena d'acrobàcies ballades. I tot això ho fan, a més, amb la complicitat dels espectadors, als quals converteixen en partícips de la seva història, en actors involuntaris que també troben, perden i recuperen.

Conseqüències és un d'aquells espectacles que et deixa amb un somriure de felicitat a la cara, un somriure que vols compartir amb el veí de butaca perquè l'aventura escènica que acabes de viure ha estat també compartida. És un espectacle senzill en aparença, sense cap artifici ni cap impostura; és un espectacle petit que es va fent gran a la memòria.