Des de la pantalla un pobre camperol grec aconsegueix enganyar el seu ruc gandul amb una música de sirtaki interpretada per tres clarinets que enlairen unes notes juganeres: seguint el ritme, per tal de no perdre el compàs, el ruc s'anima a fer un llarg viatge amb els sarrons carregats de peixos. I, salvant les més que evidents distàncies, semblant és el que fa l'Ensemble Una Cosa Rara a l'espectacle Notes & Films, que divendres va presentar a Vil·la Urània: els tres músics juguen i fan jugar als espectadors, als grans i als petits, i entre somriures aconsegueixen explicar de manera molt amena com es fa la música, com es fan les pel·lícules i com imatge i so acaben marcant-se un ball plegats en la pantalla.
Primer de tot, els tres integrants de l'Ensemble fan gaudir al públic amb la música dels seus clarinets, després els expliquen com qualsevol pot ser-se un només amb un tub i un embut. I, per demostrar-ho, el construeixen i el fan sonar.
Després l'Ensemble posa música a una seqüència fílmica i ens demostra com podríem enregistrar-ne una i com una pel·lícula no és una altra cosa que un seguit de fotografies, que col·locades una darrera d'una altra creen la il·lusió del moviment. I si fins ara Buster Keaton ha estat, des de la pantalla, un fidel company de la demostració d'aquesta part de l'espectacle, després s'aliaran amb Charles Chaplin per constatar que amb la música no n'hi ha prou i que també necessiten una banda de sorolls. I, un cop aclarit, explicaran com es feien les bandes sonores fa uns quants anys quan uns especialistes, a qui es coneixia com a foleys, recreaven els sons a l'estudi: amb uns cocos, el galop d'un cavall; amb una regadora i un cubell ple d'aigua, el so de la pluja.

INomés cal imaginació al poder i clarinets, a la mà.