Barcelona Cultura

MI MADRE Y YO: “La meva generació ha tingut dret a escollir; la seva, no”

Teatre
04/06/2017
Sònia Gómez recupera un dels seus espectacles de més èxit, que va crear fa 14 anys

Fa 14 anys que Sònia Gómez va pujar per primera vegada amb la seva mare, Rosa Vicente, a un escenari. I aquest va ser el d'un centre cívic, el de la Barceloneta. Ara fa pràcticament vuit anys que no ha representat l'espectacle que van fer juntes, Mi madre y yo; però ho tornarà a fer i serà, de nou, als centres cívics. Perquè la performer Sònia Gómez és una de les protagonistes del Barcelona Districte Cultural, tant en aquesta edició de primavera –el muntatge es presenta divendres a l'Auditori de Sant Martí de Provençals– com en la de tardor.

"L'espectacle no ha canviat gaire en tot aquest temps, potser ara és una mica menys físic, perquè el temps ha passat per a totes dues, però en essència continua sent el mateix", ens explica Sònia Gómez (La Sénia, Tarragona, 1973). Però, quina és aquesta essència? "En un principi volia parlar sobre el salt generacional; sobre les coses que l'interessen a ma mare i sobre les que m'interessen a mi; sombre el lloc d'on procedim totes dues, perquè a casa meva no existia tradició escènica; i sobre com venint totes dues del mateix lloc hem arribat a puntsmolt diferents. La meva generació ha tingut dret a escollir, a decidir, cosa que la seva, que és filla de la postguerra, no va poder fer. L’espectacle mostra dues biografies que es van encreuant amb traces de qui és ella i de qui sóc jo", apunta la ballarina, coreògrafa i dona de teatre que barreja totes aquestes disciplines a dalt de l'escenari per construir les seves performances. "Segurament aquesta és l'obra més teatral de totes les que he fet", admet.

A Sònia Gómez, que fa només uns mesos va presentar un nou treball en el Mercat de les Flors, no li agrada que l'encasellin en un gènere, però té molt clar que el que fa, s'anomeni com s'anomeni, fàcilment pot arribar a tothom. "La relació entre una mare i una filla és un dels vincles més universals que existeixen. Tots tenim una mare, així que és fàcil que l'espectador s'identifiqui amb alguna de les situacions que se succeeixen a dalt de l'escenari", apunta Sònia Gómez, qui descriu l'espectacle com "senzill i planer, ple d'ironia i d'humor”. I afegeix: “Mi madre y yo mostra una relació molt alegre, sense cap de les parts fosques. Així que qui ve a veure l'espectacle surt amb molt bon sabor de boca. És un divertiment". Un divertiment que respira, tota l'estona, veritat.

Can Clariana, amb un teatre de 200 localitats, s’incorpora al Barcelona Districte Cultural

05/07/2017

El nou equipament del Congrés i els Indians programarà cinc espectacles fins a finals d’aquest any

CC BESÒS: “Hem volgut ser fidels a la nostra línia de programació”

26/06/2017

L'equipament utilitza els espectacles del Barcelona Districte Cultural per complementar les seves activitats