Barcelona Cultura

El circuit cultural als barris de tots els districtes de Barcelona. Entrada gratuïta

Febrer - Abril 2024

Meridiana

Enric Montefusco

Música

Meridiana, el carrer a on va néixer Montefusco dona nom al seu primer àlbum en solitari, que va publicar el 2016. Meridiana, un carrer que ara està fet de records. Un carrer que Montefusco passeja per recordar qui volien que fos i qui volia ser ell. Un passeig que el porta fins a llocs comuns que va decidir evitar, esquivar, vorejar... però que fins i tot així l’han fet com és. Un passeig  que camina per onze temes, onze cançons, a on explora el Todo para todos o El uno de nosotros; que s’atura a El riu de l’oblit i que s’obre dient Adiós.

Meridiana | Enric Montefusco

 

 

L’ENRIC MONEFUSCO HA DIT SOBRE ‘MERIDIANA’

“Nunca tuve una infancia de sufrimiento, fue peor en la adolescencia. La canción «Meridiana» va en ese sentido. Una vida confortable, sin grandes carencias en lo material, entonces tú vas haciendo, pero no estás muy motivado. Haces lo que te obligan a hacer y vas respondiendo más o menos. Ese fue mi caso y el de la mayoría de gente que conozco. Es curioso cómo el sistema te da lo suficiente como para que eso sea vivible y te da lo justo como para que no salte todo el equilibrio. Me interesaba destacar eso. Porque en la adolescencia es cuando salta más esa rabia, todo eso que te has desviado de ti mismo, que te han desviado durante la infancia, ahí explota, cuando necesitas encontrar tu identidad, cuando la distancia generacional se muestra de una manera más violenta. Cuando tienes que salvar todo eso, muchas veces de forma agresiva, ahí es donde sufrí.”

(Entrevista a JOT DOWN MAGAZINE)

I L’ENRIC MONFEFUSCO HA ESCRIT SOBRE ‘MERIDIANA’

“...Estic molt content d'anunciar que ja tinc gravat un disc en solitari. Ho signo amb el meu nom, però he comptat amb la col·laboració de molts músics, de tradició diversa, amb una sensibilitat afí i un talent especial que per algun motiu m'ha cridat l'atenció. La veritat és que ho he viscut com un luxe. Ahir ho vaig acabar i tinc moltes ganes que ho escolteu. El disc es diu "Meridiana", el nom de l'avinguda on vaig créixer. No es tracta tant d'una narració biogràfica com d'un retrat cultural i social; del que vaig rebre, del que rebem, un retrat de classe, de classe treballadora. Tot allò polític i social sempre arriba a allò més íntim, i aquest és el punt més interessant per a mi. Des d’aquest punt és des d’on sé i necessito expressar-me, potser ara més que mai. A veure què us sembla...”

(El text sencer el trobeu al seu facebook)

FITXA

Veu i guitarra: Enric Montefusco. Teclats i acordió: Pere Jou.

LA PREMSA HA ESCRIT:

“Un cóctel emocionante de recuerdos biográficos y latido social en los que palpita más que nunca esa esencia multidisciplinar que ya se respiraba en discos anteriores como “Dentro de la luz” (13) o “Adelante Bonaparte” (10), un cruce de caminos donde la música busca la complicidad de otras artes para saciar su necesidad interna y enriquecer más aún la experiencia y el mensaje.” (MONDOSONORO, 28/09/2016)

Enric Montefusco

Va ser durant molts anys part d’un tot. Ara ell és el tot.

Enric Montefusco (Barcelona, 1977), va liderar Standstill entre el 1997, quan es va formar aquesta banda de hardcore en l’underground de Barcelona, fins al 2015, quan van anunciar a la seva pàgina web que feien una aturada. Només un any després, Montefusco va tornar a aparèixer amb dos projectes en solitari: el seu disc Meridiana, que ara ens presenta, i Tata mala, un espectacle que es va presentar al Grec 2016 on treballava amb dos coneguts del Barcelona Districte Cultural: Los Corderos (que al costat de Za! van presentar Afasians el 2017); i Sònia Gómez, de qui l’any passat vam poder veure Mi madre y yo.

Enric Montefusco va néixer a la Meridiana. I el barri el va marcar, però no tant per allò que li va oferir, sinó pel rebuig que li va provocar: sabia que no volia acceptar el model de vida que li arribava a través de la família, l’escola i la televisió, encara que va trigar un temps a trobar el camí que faria seu. Va estudiar Econòmiques perquè no se li va ocórrer una opció millor, va treballar en un banc, perquè era el que se suposava que havia de fer. I en les seves estones lliures es dedicava al que de veritat li agradava, la música. Les primeres cançons, molt inspirades en Bad Religion, els primers concerts, les primeres gires... Fins que es va adonar que la música no era el hobby, que era la seva vida... i va deixar la feina per poder dedicar-s’hi.

El primer disc amb Standstill va ser The tide (1998), l’últim va ser Dentro de la luz (2013); i, al mig, altres sis discos: Standstill (2004) va ser el primer en què van cantar en castellà i el primer en què van provar la força de les lletres escrites per Montefusco.

Compartir

Altres esdeveniments:

Veure tots

Notícies relacionades

“Busco un llenguatge universal i atemporal”

Notícies - 31/01/2018

Enric Montefusco presenta el seu primer disc en solitari, 'Meridiana'

Música