La idea va néixer d'una trobada. Clara Peya, cantant, pianista i compositora, va coincidir un dia amb una antiga amiga que ara es deia Miquel. I va començar a fer-se preguntes. I es va adonar que si ella se les feia què no els passaria als altres. Així que ho va parlar amb la seva germana, Ariadna Peya, ballarina i coreògrafa, amb qui ja feia un temps que havia format una companyia, Les Impuxibles, i van decidir que volien fer un espectacle sobre les persones transgènere, Limbo, que ara presentem al Barcelona Districte Cultural.

"Quan ens vam decidir", recorda Ariadna, "vam fer el que fem sempre quan comencem un espectacle nou: informar-nos; i no només llegir sinó també conèixer a gent que afronta aquesta qüestió en el seu dia a dia i parlar-ne amb ells; parlar-ne molt". Entre les persones que Clara i Ariadna van conèixer hi eren Miguel Missé i Pol Galofré, que havien pres la decisió de canviar de sexe. Seus són els textos que apareixen en Limbo, als quals ha donat forma i dramatúrgia Marc Rosich. La directora Míriam Escurriola completa l'equip d'aquest espectacle en el qual conviuen música, dansa i teatre i que ja ha voltat per molts escenaris aconseguint molt bones crítiques.

La història de Limbo està ambientada en un aeroport: l'Albert vol agafar un vol, però no el deixen embarcar perquè ni el seu nom ni el seu gènere coincideixen amb el que apareix en el seu document d'identitat. Així que es queda atrapat durant hores en un duty-free, terra de ningú, el seu particular Limbo, i manté una conversa amb la noia que va ser, la Berta. "Quan vam fer tot el procés d'investigació el que volíem era aconseguir un punt de vista, una mirada i allunyar-nos de la superficialitat", explica Ariadna. I Les Impuxibles l'han trobada defensant que els gèneres no són dos sinó infinits i que hi ha infinites maneres d'afrontar tant la masculinitat com la feminitat.

L'escenari de Limbo acull quatre intèrprets, entre les quals estan Ariadna i Clara: es tracta de dues ballarines, una actriu i una pianista, "però el cert és que les quatre som performers i fem una mica de tot", explica Ariadna, qui defensa la barreja de llenguatges que practiquen en els seus espectacles. "Les Impuxibles sempre hem treballat amb música i dansa, però en aquest espectacle vam voler que també hi hagués paraula perquè hi ha moltes coses a dir, la gent està molt desinformada". I afegeix: "La paraula explica les coses d’una determinada manera; la música i la dansa te les mostra des de les emocions".