Joe Strummer no es deia Joe Strummer, fet que sembla evident si ens parem a pensar que strummer vol dir res semblant a puntejador... de guitarra, és clar. Joe Strummer es deia John Mellor i malgrat la seva fúria, la seva ràbia i la seva lluita, va néixer en una família acomodada que va abandonar per convertir-se en okupa i liderar  una de les bandes que més i millor ha marcat la història de la música: The Clash, punk de barricada que es tornava himne en temes com White Riot o London Calling. Però Stummer tampoc era punk o, si més no, no ho va ser fins al final, perquè abans de morir (jove, amb 50 anys, i d'una malaltia congènita al cor), va sentir una pau interior que semblava impensable i que el va fer retrobar-se amb un cert esperit hippy que alguna vegada ja havia conegut.
Agermanant-se amb aquest esperit, Julien Temple (sí el de The Great Rock´n Roll Swindle o The Filth and the Fury) construeix aquest documental, que ressegueix la vida del músic al voltant d'unes quantes fogueres: focs de terra a Londres, Nova York o Granada entorn dels quals es troben amics i companys del músic, que ens expliquen qui i com va ser, quant hi havia de Strummer i quant de Mellor. Aquests testimonis són un dels elements centrals d'aquest documental que també beu de les gravacions radiofòniques que va fer el líder de The Clash per al servei de la BBC World i que ens permeten conèixer, de primera mà i a través de la seva veu, les seves dèries polítiques i musicals. Serà aquest testimoni la veu de l'artista, que va morir el desembre del 2002, prop de quatre anys abans que el documental s'estrenés el 20 de gener del 2007 al Festival de Sundance.
Temple, que va ser amic personal de Strummer i a qui fins i tot aquest va contractar com a veu suplent en una de les seves bandes, repassa el mig segle de vida del líder de The Clash sense obviar llums ni ombres: àcrata, però de vegades també dèspota; carismàtic però a estones egocèntric; punkie i okupa, però també fill de diplomàtic amb consciència social.

FITXA

Director: Julien Temple. Nacionalitat: Irlanda, Regne Unit, Any: 2007.

LA CRÍTICA HA ESCRIT

“Como ya hizo Julian Temple en El Ruido y la Furia, con los Sex Pistols, en esta nueva biografía el director trasciende el relato de la vida y milagros del cantante y guitarra de The Clash y se mimetiza con él: energía, valentía, reivindicación y melancolía, que Temple maneja con la misma brillantez que el retratado.” RICARDO ALDARONDO FOTOGRAMAS.ES

“Temple ha hilvanado una biografía del rockero punkie gracias a material de primera mano del propio Strummer, no ha caído en las trampas del sentimentalismo, y en cuatro trazos nos acerca a la vida y la obra del estudiante rebelde pero con causa, del okupa, del poeta (visitó la tumba de Federico en Granada), del artista que adoraba a Buddy Holly, a Gene Vincent, a Eddie Cochram, pero que también fue de los primeros en abrir de par en par las orejas al resto de las músicas del mundo.” M. DE LA FUENTE ABC.ES

“¿La película? Muy Temple: collage de declaraciones pasadas y presentes, insertos de imágenes referenciales, archivos sonoros y admiración a espuertas. Para fans del legado de The Clash y aprendices de rock star.” SANTI CARRILLO ROCKDELUX.COM