Isabel i Isabelle... Com les dues cares d’una mateixa moneda. Perquè encara que el camí que han fet fins ara és musicalment diferent, encaixa perfectament fins a compondre un tot que sembla ja indivisible. Isabel Vinardell i Isabelle Laudenbach es van estrenar com a duo amb A solas, un disc on apleguen músiques de procedències diverses que també acaben integrant-se per formar un univers amb aromes de Mediterrani.

- Quan us vau conèixer i per què vau decidir treballar juntes?

-Ens vam conèixer ja fa quasi 4 anys, encara que havíem coincidit en un assaig molts més anys enrere. Ens vàrem trobar per assajar per a un concert d'un esdeveniment i de seguida va fluir tant la comunicació a escala musical que vàrem decidir començar un projecte juntes, a duo. Ara fa tot just un any que vàrem presentar el primer treball conjunt, A solas.

-Quina és la música que us apropa, la que us sentiu bé compartint?

-Tenim moltes influències musicals en comú. El flamenc és una cultura que ens ha influenciat molt a les dues, però també tenim com a punts d'interès les músiques mediterrànies, el jazz i moltes altres músiques d'arreu del món. A l'hora de muntar els temes del directe ens guien sobretot les ganes d'escoltar-nos l'una a l'altre, això ens permet anar juntes en la intencionalitat de la nostra música. Ens agrada el minimalisme quan està al servei de l'emoció més depurada. Notem que busquem alguna cosa semblant en l'expressió musical i això simplifica les coses a l'hora de crear.

-Com heu decidit quines cançons integrarien el vostre primer disc?

¬-Ha anat sorgit cada una amb la seva pròpia història al llarg dels mesos de treball de preparació del disc. Algunes són versions que formaven part de la història d'una de les dues, altre són poemes als quals hem posat música i d'altres són temes que vàrem compondre (música i lletra) per aquest disc. Encara que aparentment siguin d'estils molt variats, totes elles mantenen una certa unitat en el discurs global pel que fa a nivell musical. En el disc podem trobar temes tan dispars com L'appuntamento, una versió d'una cançó italiana, o Nana del preso, una composició amb aires flamencs i llatinoamericans, però en tots els temes es respira la mateixa pulsió: la de buscar a través de la sinceritat musical l'expressió. És un disc força despullat que invita a l'oient a descalçar-se, a posar-se còmode i escoltar música.

-Agafeu una mica de chanson, de copla, de música italiana, de flamenc... El vostre estil neix de fusionar-los tots?

- No pensem en fusió. No partim dels estils realment. Per a les dues, aquest és un projecte realment personal i acaben sortint les músiques que ens han format com a músiques i persones. El nostre llenguatge propi es nodreix de molts estils, i per això estan representats en la nostra música.

-Totes dues componeu... Us sentiu còmodes? Més que sobre l'escenari?

-Compondre és un treball llarg, exigent i ple d'entrebancs i pujades i baixades. A vegades et passes tres mesos sobre un mateix tema que no acaba de funcionar i d'altres, amb només un dia fas un tema sencer. Cal estar per sobre d'aquestes coses, i acostumar-s'hi. Potser fins ara estàvem més acostumades a la interpretació o als arranjaments. Però compondre ens agrada, i creiem que és un canal d'expressió personal molt privilegiat.

-Una havia estat a Cheb Balowsky i l'altra a Las Migas. Hi ha diferència entre el que fèieu i el que feu?
- Probablement sense aquests dos projectes anteriors avui no estaríem on estem, tant en l'àmbit professional com personal. I la música sempre és fruit de les experiències.
En el cas de Las Migas, malgrat pertànyer a un univers semblant, aquesta vegada està molt més allunyat del flamenc i més intimista. El treball a duo ens permet més llibertat en els arranjaments i deixa més espai per a la improvisació. I respecte Cheb Balowski, es tracta d'un projecte realment diferent. En l'àmbit musical té molt poques coses en comú. Probablement l'únic fil conductor són les ganes d'obrir el món personal i fer-lo tan ample com ho és el món; beure de tantes referències musicals com t'arribin, siguin d'on siguin. La intenció, tant en termes musicals com personals no té res a veure en un projecte o en l'altre. A vegades la música et pot fer transitar molts mons diferents, aquesta és la gràcia de tot plegat.