Un gripau, un caragol, un monstre (per descomptat, el de Banyoles) i un drac (para més senyals màgic i de nom, Puff); un esquimal, la masovera, un príncep i Jonh Brown, conegut per molts com El Petit Indi... Ningú es va voler perdre el concert de dissabte al migdia al parc de les Tres Xemeneies. I tots van arribar de bon humor, amb ganes de gresca, de cantar i de ballar, de jugar amb grans i petits, de posar-los a cantar, a saltar, a botar i a donar palmells... Així que, una vegada comprovat que el zoo que acompanya als nostres pingüins ni es perd una ni s'està de res, ningú hauria d'estranyar-se que dissabte al matí aprofitessin que feia sol per muntar al costat del Paral·lel una acalorada festa digna del seu Reggae per Xics, la divertida ràdio que posa en ona a The Penguins.

I si sobre l'escenari hi havia ganes de festa, a baix també semblaven passar-s'ho molt bé... I seríem incapaços de dir qui gaudia més i qui posava més ganes, si pares, mares o petits... Es van poder veure balls desenfrenats amb nadons que encara no aixecaven el cul -rodonet pel bolquers- del terra, moviments de malucs a conjunt amb un biberó que era a punt de quedar-se sense llet, passets de ball amb un cotxet amb nen inclòs, un pare abillat amb un con de tràfic com a barret per protegir-se del sol... I molts petits exercitant els seus dots per convertir-se, d'aquí a no gaire, en travoltas de discoteca jamaicana... O sigui, el que us dèiem, una gran festa que va durar poc més d'una hora amb bises inclosos.

Però aquests pingüins tenen previst continuar donant guerra aquest cap de setmana: aquesta tarda de dissabte (a les sis) se'ls espera en un escenari del Casal Font d'en Fargues situat a la confluència de Rambla del Carmel i Llobregós; i, demà al migdia, han anunciat la seva presència a Can Clariana Cultural. I, encara no contents, al final del concert del parc de les Tres Xemeneies van anunciar que dilluns, Diada de Sant Jordi, presentaran un nou disc: Ballant damunt la lluna a on reuniran noves versions de temes populars entre els més petits amb altres que ells mateixos han compost... Això sí, sempre amb ritmes jamaicans