Totes són dones. Un exèrcit de dones per parlar del que representa ser dona. Unes dones que han rebuscat en el passat de les dones de les seves famílies per saber què era ser dona fa un segle, per conèixer com era viure encotillada, tancada, oprimida. I al capdavant d’aquest exèrcit, Anna Maria Ricart, que és qui firma la dramatúrgia de Barbes de balena i qui està signant últimament moltes de les dramatúrgies que estan triomfant en els nostres escenaris.

Anna Maria Ricart és periodista. I va treballar durant molts anys a Catalunya Ràdio. Però la seva passió i la seva obsessió era el teatre, així que treballava els caps de setmana i durant la setmana estudiava a l’Institut del Teatre. Fins que ho va aconseguir. I a més per la porta gran perquè una de les seves primeres adaptacions (adaptar un text és donar-li una nova dramatúrgia, una nova lectura, una nova escriptura, per tornar-lo a pujar a l’escenari) va merèixer un premi Max: el va aconseguir a l’edició 2015 per Fuenteovejuna. Breve tratado sobre las ovejas domésticas.

També ha signat les adaptacions de Jane Eyre que es va poder veure al Teatre Lliure, interpretat per Ariadna Gil; o de l’exitosa El metge de Lampedusa (també al Lliure) basada en el llibre Llàgrimes de sal. Anna Maria Ricart també és autora i ha dirigit alguns textos.

També és dona la directora de Barbes de balena, Mònica Bofill (companya de viatge en moltes aventures amb l’Anna Maria Ricart i ajudant de direcció de molts dels grans noms de la nostra escena), la coreògrafa Anna Romaní (habitual de la sala Maldà, qui està al darrera de Barbes de balena); la compositora, Ariadna Cabiró (pianista especialitzada en música antiga); i, evidentment les intèrprets que pugen a l’escenari:  a Romaní i Cabiró s’uneixen Núria Cuyàs,  Laura López i Cinta Moreno.