Canta sense sabates. Amb els peus ben plantats a terra. Com buscant les arrels. Però quan canta deixa volar la veu. Que vagi i que vingui, que es passegi, que es perdi i es retrobi, que jugui amb el piano, i amb la guitarra, i amb la bateria... Que busqui noves sonoritats arrelades a la tradició però que s'enlairen cap a altres territoris. Així canta Pere Martínez i així sona Aurora, el grup que integra amb el piano de Max Vilavecchia, el baix de Javi Garrabella, la bateria de Joan Carles Marí i el ball, flamenc, molt flamenc, de José Manuel Álvarez; el grup que va fascinar al públic que es va apropar fins al Centre Cívic Besòs per assistir a aquest concert del Barcelona Districte Cultural que estava emmarcat en el cicle In(fusión) Flamenca.

Aurora van presentar el seu primer disc, que han batejat amb el nom de la banda, i en el que reuneixen composicions de Falla, Lorca i Pedrell que ells han fet seves portant-les cap a mons propers al jazz i amb regust d'aquell Omega amb el que van triomfar Enrique Morente i Lagartija Nick. Anda jaleo va ser una de les peces més aplaudides del concert i també la que van triar per oferir un bis amb el qual agrair l'ovació que van rebre, amb bona part del públic dempeus, després d'hora i mitja d'actuació.

Pere Martínez canta sense sabates, però camina amb pas decidit i en molt bona companyia: Aurora és una d'aquelles formacions d'obligat seguiment. En això, després d'hora i mitja de concert, tots coincidien a les portes del Centre Cívic Besòs.