Us ho podem prometre: els nois de la companyia Patricia Palomares van muntar l'armari. Quan van arribar a l'auditori del Centre Cívic Joan Oliver 'Pere Quart' el portaven en una caixa i desmuntat. Van entrar travessant la platea, van pujar a l'escenari, es van presentar -Albert Pérez va introduir a Nicolás Carbajal i Ireneu Tranis- i es van posar a fer feina. A caragolar i descaragolar, a parlar i a arreglar el món: el seu món. Perquè ANEBODA the show parla de quins són els somnis d'aquests tres joves que han pujat a l'escenari i, per extensió, dels somnis de tota una nova generació: i si un dels tres diu que el que vol és donar a la seva àvia motius per estar orgullosa, els desitjos dels altres dos són molt més excèntrics, perquè el que volen és aconseguir ser únics i inigualables; ´és que finalment del que reflexional'espectacle és de si paga la pena -o no- vendre l'ànima al diable per cinc minuts de fama.

Els tres actors van muntar l'armari tranquil·lament un diumenge a la tarda, van xerrar i explicar anècdotes, van dir una de grossa i una altra de més grossa encara i van menjar-se una pizza que havien demanat per telèfon només començar la representació. I qui se'ls mirava des de la platea, somreia i reia, i fins i tot es van sentir bastants riallades; i no només es va divertir el públic jove –que n'hi havia- sinó també molta gent gran que es va apropar fins al centre cívic de Les Corts.

"M'ha agradat. Sí que m'ha agradat. I molt. I això que parla de coses de joves", va comentar una senyora, cabells ja grisos, que, assegura a primera fila, aplaudia amb força als tres nois que saludaven en calçotets després d'haver penjat a l'armari la roba que havien lluït durant la funció. Aquesta és la missió dels armaris, endreçar el món.