Barcelona Cultura

Barbes de balena

El Maldà Teatre
Teatre

Casal Font d'en Fargues

Encotillades. Ofegades. Oprimides. Esclafades. Quasi sense poder respirar. Sense poder-se moure. Sense poder mostrar-se com eren en realitat. Així és com van estar les dones durant segles i segles i més segles. Dones que eren les nostres àvies, besàvies, rebesàvies... Dones que van escriure el seu present i el nostre. A elles estan dedicades aquestes Barbes de balena, un espectacle fet per dones i que parla de dones, un espectacle que ens explica i s'explica a partir dels records familiars de les dones que l'han fet. Elles han buscat en el seu baül de records, en el seu àlbum de família; han rescatat històries, converses, anuncis, cançons; i s'han fixat en moltes vides encara que una els hi ha cridat molt l'atenció: la de Dolors Aleu, rebesàvia d'una de les actrius, la primera metgessa que es va llicenciar a Catalunya, una dona que va lluitar contra les cotilles. Les que estaven fetes de barbes de balena i les que dictava la societat. Aquella i també aquesta. La de les nostres àvies i també la nostra.

I amb tot aquest material, Barbes de balena s'ha construït com una peça amable on hi tenen cabuda el teatre, la dansa i la música, l´humor i la tendresa, la reivindicació i la poesia.

QUI VA SER DOLORS ALEU I RIERA?

Dolors Aleu i Riera és la rebesàvia d'una de les actrius de Barbes de balena, Núria Cuyàs. Va néixer el 1857 i va ser la primera dona a llicenciar-se en la carrera de Medecina a tota Espanya i la segona a doctorar-se. No ho va tenir fàcil: anava a la universitat amb dos escortes que pagava el seu pare, qui sempre la va recolzar; i malgrat que va acabar els seus estudis el 1879 no va poder fer l'examen per llicenciar-se fins a tres anys després.

Dolors Aleu no va ser excepcional només per estudiar sinó, sobretot, per exercir la professió que havia après: especialitzada en ginecologia i pediatria, tingué dues consultes a Barcelona (la primera a la Rambla del Liceu, la segona a la Rambla de Catalunya) a on va treballar durant 25 anys i a on va atendre a pacients de totes les condicions: burgeses, dones acollides en institucions benèfiques i infants de la Casa de la Caritat de Barcelona.

"No hemos salido de la esclavitud; lo que se ha hecho en el transcurso de los siglos ha sido cambiarla de aspecto, endulzarla, hipocritizarla" va deixar escrit la doctora Aleu a la seva tesis doctoral. Ara la seva rebesnéta es pregunta si encara és així.

QUÈ TENEN A VEURE LES BARBES DE BALENA AMB L'ALLIBERAMENT FEMENÍ?

No és que la balena tingui barba, encara que ho sembli. Com que l'animal no té dents, del maxil·lar superior li pengen moltes làmines llargues, dures però flexibles, que li serveixen per filtrar l'aigua que ha traga quan després l'expulsa: les làmines fan de colador, l'aigua queda fora i els peixos que vol menjar-se, dintre. Però més enllà de ser protagonistes d'aquest curiós sistema d'alimentació les barbes de balena van ser un recurs molt abans que l'home s'inventés el plàstic. Es feien servir per a moltes coses, entre d'altres en l'ampli món de la cotilleria femenina.

Les cotilles servien per estilitzar el cos de la dona, per afinar la seva cintura i definir-la i així aconseguir que el vestit els escaigués millor. Ja els grecs (millor dit, les gregues) les feien servir i va ser una peça utilitzada per les dones durant anys i anys, malgrat que fins i tot Napoleó intentés suprimir el seu ús perquè considerava que era la causa del molts avortaments: però ni a casa seva li van fer cas.

Va ser a mitjans del segle XIX quan les cotilles van arribar a causar més furor i no va ser fins al canvi de segle, amb l'arribada de la Belle Époque i aquells vestits que situaven la cintura a l'alçada dels malucs, quan es van deixar d'utilitzar. Va ser un triomf de les feministes. El primer, perquè les dones van poder deixar abans la cotilla que exercir el seu dret a votar. El primer país que s'ho va permetre en Europa va ser Finlàndia, l'any 1907. Aquest dret no arribà als EUA fins al 1920. I a Espanya encara haríem d'esperar fins al 1931 perquè les dones poguessin votar. Només fa 86 anys.

FITXA

Dramatúrgia: Anna Maria Ricart. Direcció: Mònica Bofill. Composició musical: Ariadna Cabiró. Coreografia: Anna Romaní. Intèrprets: Ariadna Cabiró, Núria Cuyàs,  Laura López/Cinta Moreno i Anna Romaní. Escenografia i vestuari: Maria Albadalejo. Il·luminació: Laura Clos “Closca”. Producció: Marina Marcos

LA PREMSA HA ESCRIT:

“Tot a Barbes de balena està estudiadíssim. I tot queda natural. Amb això, bona part de l’obra queda resolta amb nota.” (TONI POLO, Recomana.cat) http://www.recomana.cat/CRITICA/3619/11/Barbes%20de%20balena/ToniPolo

 

“Barbes de balena juga amb una comicitat que l'apropa al cabaret musical i sap posar imatges doloroses puntuals però que no esborren aquest agraïment a les dones que les han precedit.” (JORDI BORDES, Recomana.cat) http://www.recomana.cat/CRITICA/3619/3/Barbes%20de%20balena/Jordi%20Bordes

Compartir

24 de març 2018

20:00

70'

Casal Font d'en Fargues

Horta - Guinardó

Pedrell 67-69

93 420 59 41

Com arribar

El Maldà Teatre

El Maldà Teatre

Teatre

Dones amb una memòria no encotillada

Notícies - 22/02/2018

'Barbes de balena' debuta en el circuit del Barcelona Districte Cultural des de l'escenari del Centre Cultural Albareda

Teatre

Dones amb una memòria no encotillada

Notícies - 22/02/2018

'Barbes de balena' debuta en el circuit del Barcelona Districte Cultural des de l'escenari del Centre Cultural Albareda

Teatre