Escoltava Nirvana, Sex Pistols, Pearl Jam, Pink Floyd... i també Sopa de Cabra. I tenia clar que volia ser músic d'ençà que li robava la guitarra al seu pare per treure-li uns quants acords. Xarim Aresté va néixer a Flix on, amb només 13 anys, va muntar la seva primera banda de música. Ratera, que és fàcil imaginar pel nom que bevia de ritmes punks. Va ser, uns anys després, ja a Barcelona, ciutat a la qual va venir per estudiar inicialment Filosofia, on va entrar, en tromba, al món de la música professional: el seu primer grup amb ressò (i tres discos publicats) va ser Very Pomelo, però abans ja ho havia intentat amb altres dos, Pantanito i Monoxide pills.
En paral·lel a la feina amb els Very Pomelo, Xarim Aresté va col·laborar com a guitarrista amb altres artistes i altres formacions, Sanjosex, Maika Makovski, Paul Fuster i, també, els Sopa de Cabra, els quals va acompanyar la gira de retorn.
Però ja fa uns anys que el Xarim Aresté va decidir que havia de provar els seus dots no només com a guitarrista, sinó també com a compositor, poeta i cantant i va iniciar una carrera en solitari que li ha donat unes quantes alegries i tres discos: el primer va ser Lladregots (2013), dos anys després va publicar La rosada –amb el qual li van ploure els premis: l'Altaveu, el Cerverí, l'Enderrock de la crítica al millor disc de pop-rock de l'any– i l'any passat va aparèixer Polinèsies, que ja ha aconseguit el Premi MIN de la Música Independent 2018 al Millor Disc de l'Any en Català.