Va ser durant molts anys part d’un tot. Ara ell és el tot.

Enric Montefusco (Barcelona, 1977), va liderar Standstill entre el 1997, quan es va formar aquesta banda de hardcore en l’underground de Barcelona, fins al 2015, quan van anunciar a la seva pàgina web que feien una aturada. Només un any després, Montefusco va tornar a aparèixer amb dos projectes en solitari: el seu disc Meridiana, que ara ens presenta, i Tata mala, un espectacle que es va presentar al Grec 2016 on treballava amb dos coneguts del Barcelona Districte Cultural: Los Corderos (que al costat de Za! van presentar Afasians el 2017); i Sònia Gómez, de qui l’any passat vam poder veure Mi madre y yo.

Enric Montefusco va néixer a la Meridiana. I el barri el va marcar, però no tant per allò que li va oferir, sinó pel rebuig que li va provocar: sabia que no volia acceptar el model de vida que li arribava a través de la família, l’escola i la televisió, encara que va trigar un temps a trobar el camí que faria seu. Va estudiar Econòmiques perquè no se li va ocórrer una opció millor, va treballar en un banc, perquè era el que se suposava que havia de fer. I en les seves estones lliures es dedicava al que de veritat li agradava, la música. Les primeres cançons, molt inspirades en Bad Religion, els primers concerts, les primeres gires... Fins que es va adonar que la música no era el hobby, que era la seva vida... i va deixar la feina per poder dedicar-s’hi.

El primer disc amb Standstill va ser The tide (1998), l’últim va ser Dentro de la luz (2013); i, al mig, altres sis discos: Standstill (2004) va ser el primer en què van cantar en castellà i el primer en què van provar la força de les lletres escrites per Montefusco.