Barcelona Cultura

El circuit cultural als barris de tots els districtes de Barcelona. Entrada gratuïta

Febrer - Abril 2024

Polinèsies

Xarim Aresté

Música

Més de mil illes en només deu cançons. Un arxipèlag on les onades de les melodies acaronen les paraules. On l’exuberància de les partitures amanyaga unes lletres plenes de poesia i farcides de contingut. Polinèsies (2017), el tercer i darrer àlbum de Xarim Aresté (Flix, 1983), transporta qui l’escolta a un paradís on les emocions no s’amaguen, on les metàfores traspuen paisatges que ens són quotidians i les paraules tenen tant a dir que permeten més d’una lectura: són com cartes a dintre d’una ampolla que arriben a una platja amb un missatge que serà diferent segons qui el llegeixi i en quin moment ho faci. Això és, per exemple, el que passa amb Indomables, cançó que vol ser alè per a aquells que lluiten en pro de la cultura, però que també pot parlar del moment polític català; o amb M’ho has d’escriure amb foc, que –amb regust de chanson– parla de compromís i confusió, de l’angoixa que ens paralitza i la por que ens deixa cecs; o amb un Llamp i un tro, himne pop que parla del temps, de si és fugisser i fonedís o de si ens arrela com una roca al moment; o amb La flor, balada d’amor i de por; o amb Riu amunt, homenatge a l’Ebre del seu poble natal, riu que és vida, que és fugida, que pot ser allò que cadascú vol; o amb Mil antenes, on experimenta amb la psicodèlia i les sonoritats orientals per parlar-nos del poder sobrehumà que tenen els humans... I així, d’illa en illa, de platja en platja, de cel en cel, Xarim Aresté ens fa viatjar per un mar d’emocions a estones embravit i altres apaivagat.

 

Xarim Aresté - Indomables (videoclip oficial)

 

FITXA

Xarim Aresté: veu i guitarres. Ermengol Mayol: bateria. Miquel Sospedra: baix. Ricard Sohn: teclats

 

LA CRÍTICA HA ESCRIT

“Polinèsies sigue invitando al juego poético en letras que transpiran realismo, no volátiles metáforas. Una decena de canciones dispares, contagiosas, proyectando lo íntimo sobre lo colectivo.” IGNACIO JULIÀ ELPAIS.COM

“El exintegrante de Very Pomelo bebe del blues, de la música americana y del sonido mediterráneo. Pero su sello personal es incontestable. Además, en todos sus discos hay lo que él mismo denomina ’momentos orientales’: canciones de un solo tono; modales.” NÚRIA MARTORELL ELPERIODICO.COM

“Un viatge musical a unes sonoritats més relaxades i, al seu torn, més embogides que en altres discos. Però tot amb un tempo a prova d’esglais, acomodat a lletres personals i a melodies tocades amb el cor." MOISÉS PÉREZ ELTEMPS.CAT

“Polinèsies és un disc de preguntes en forma de cançons on els significats no deixen de moure’s.” LAIA BELTRAN ARA.CAT

Xarim Aresté

Escoltava Nirvana, Sex Pistols, Pearl Jam, Pink Floyd... i també Sopa de Cabra. I tenia clar que volia ser músic d'ençà que li robava la guitarra al seu pare per treure-li uns quants acords. Xarim Aresté va néixer a Flix on, amb només 13 anys, va muntar la seva primera banda de música. Ratera, que és fàcil imaginar pel nom que bevia de ritmes punks. Va ser, uns anys després, ja a Barcelona, ciutat a la qual va venir per estudiar inicialment Filosofia, on va entrar, en tromba, al món de la música professional: el seu primer grup amb ressò (i tres discos publicats) va ser Very Pomelo, però abans ja ho havia intentat amb altres dos, Pantanito i Monoxide pills.
En paral·lel a la feina amb els Very Pomelo, Xarim Aresté va col·laborar com a guitarrista amb altres artistes i altres formacions, Sanjosex, Maika Makovski, Paul Fuster i, també, els Sopa de Cabra, els quals va acompanyar la gira de retorn.
Però ja fa uns anys que el Xarim Aresté va decidir que havia de provar els seus dots no només com a guitarrista, sinó també com a compositor, poeta i cantant i va iniciar una carrera en solitari que li ha donat unes quantes alegries i tres discos: el primer va ser Lladregots (2013), dos anys després va publicar La rosada –amb el qual li van ploure els premis: l'Altaveu, el Cerverí, l'Enderrock de la crítica al millor disc de pop-rock de l'any– i l'any passat va aparèixer Polinèsies, que ja ha aconseguit el Premi MIN de la Música Independent 2018 al Millor Disc de l'Any en Català.

Compartir

Altres esdeveniments:

Veure tots

Notícies relacionades

Atrapats pels colors de la poesia de Xarim Aresté

Notícies - 06/10/2018

El músic de Flix i la seva banda presenten temes de 'Polinèsies' i 'Groc'

Música

"El més valent és el que més veritat expressa"

Notícies - 02/10/2018

Xarim Aresté presenta els temes del seu últim disc, ‘Polinèsies’

Música

"El més valent és el que més veritat expressa"

Notícies - 02/10/2018

V

Música