Barcelona Cultura

El circuit cultural als barris de tots els districtes de Barcelona. Entrada gratuïta

Febrer - Abril 2024

Barcelona (contra la paret)

LaPùblica

Teatre

Arribes a la festa, et prens una cervesa i el noi que balla al teu costat comença a explicar la seva història. Un malson de tortures, de vexacions, de mentides... El malson de la seva vida en una Barcelona que, com totes les grans ciutats, presumeix de focs d’artifici però amaga ombres que de tant en tant enfosqueixen el seu sky line. Ombres que poden deslluir la festa, però que també l’omplen de veritat.

Entre glop i glop de cervesa, un noi pren la paraula per explicar quin va ser el seu calvari després de ser acusat d’haver deixat tetraplègic a un agent de la guàrdia urbana. Entre ball i ball, una noia admet que va estar tancada set anys a la presó, set llargs anys amb els seus dies i les seves nits, després d’haver estat detinguda en una operació contra l’anarquisme que va acabar en no res. Entre rialla i rialla, algú recorda la història d’una dona que es va suïcidar perquè no podia suportar passar ni un dia més en una cel·la d’aïllament. I s’acaba la festa. I comencen els plors. I la ràbia pren el relleu. Ni la cervesa té ja el mateix gust ni nosaltres som tan innocents com quan vam arribar: hem descobert una altra Barcelona, la que posa els seus habitants contra la paret.

Barcelona (contra la paret) és un espectacle que apodera el públic per fer-li sentir el patiment i la ràbia dels protagonistes d’aquestes tres històries reals (el cas 4f, l’Operació Pandora i el suïcidi de Raquel E.F.) que han enterbolit la imatge de la ciutat en l’última dècada, històries que han deixat la ciutat tacada, històries que han de ser recordades si volem que no es tornin a repetir.

 

RODRIGO LANZA I EL CAS 4F

El 4 de febrer de 2006, la Guàrdia Urbana de Barcelona va detenir diverses persones, entre elles Rodrigo Lanza, acusades d'haver agredit un agent de la guàrdia urbana i d'haver-lo deixat tetraplègic i amb dany cerebral adquirit. Rodrigo Lanza va ser acusat d'haver llançat una pedra contra l'agent, malgrat que inicialment es va dir que la causa havia estat un test caigut des del terrat del Palau Alós, edifici okupat on s'estava celebrant una festa. Rodrigo Lanza va passar cinc anys a la presó de Quatre Camins. Una plataforma, Des-muntatge 4F, i un documental, Ciutat morta, van denunciar les moltes irregularitats que amagava el cas i van defensar la innocència de Lanza i d'una altra de les detingudes, Patricia Heras, que es va suïcidar el 2011, durant un permís penitenciari.

L’OPERACIÓ PANDORA

L'Operació Pandora es va desenvolupar durant el mes de desembre del 2014, quan van ser detingudes a Barcelona set dones i quatre homes a qui s’acusava de pertànyer als Grups Anarquistes Coordinats (GAC). Les detencions es van produir després d’escorcollar edificis emblemàtics del moviment llibertari com la Kasa de la Muntanya. El maig de 2017, la jutgessa de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela, va declarar l’arxivament del cas per falta d'indicis suficients.

RAQUEL E.F

Raquel E.F., barcelonina de 38 anys amb dos fills, va ser condemnada a 8 anys per tres delictes de robatori i va ingressar, en règim de segon grau, a la presó de Can Brians I. El 31 de juliol del 2014 és aïllada per primera vegada a causa d’una falta i passa 14 dies en aïllament, règim en el qual els presos s’estan unes 21 hores diàries tancats en la seva cel·la en solitud. La interna va tornar a la cel·la normal de segon grau en acabar la sanció el 14 d'agost. Però el 27 de setembre la van tornar a expedientar i va tornar a ser sotmesa a un règim d’aïllament que es va perllongar fins al 3 novembre, quan la van passar a primer grau, règim pensat per a casos d'alta perillositat i que també comporta l’aïllament.

Raquel E.F. es va suïcidar l'11 d'abril després de 209 dies aïllada. A les cartes que va deixar denunciava que havia rebut maltractaments per part de les funcionàries de Can Brians I.

 

TEXT DE LA DIRECTORA LALI ÁLVAREZ

“Volíem parlar de Barcelona. Volíem preguntar-nos perquè sentim que la ciutat ens estima i ens rebutja a parts iguals. Volíem saber. Volíem saber què passa sota la màscara de la democràcia. Volíem saber què hi ha darrere les parets més opaques. Què se’ns amaga? Què se’ns maquilla? Volíem qüestionar-nos sobre els contrastos socials fruit del capitalisme salvatge i neoliberal a Barcelona, sobre la repressió de la dissidència i com actua a la ciutat, sobre la violència institucional i la impunitat, i sobre quines conseqüències personals i socials tenen.

Durant un any hem vist documentals (com Ciutat Morta, com Good Bye Barcelona, com Macba: la dreta l'esquerra i els rics, com Les guerres del Besòs...), hem assistit al curs de formació en defensa dels drets humans i denúncia de la tortura impartit per IRÍDIA (centre de defensa dels drets humans), ens hem entrevistat amb persones que han patit la repressió, la violència institucional i els muntatges a la seva pell o que en coneixen la seva lògica, com Rodrigo Lanza i Mariana Huidobro, David Fernàndez, Jesús Rodríguez, Dani Vilaró (Amnistia) o alguns membres de Rereguarda en Moviment. I hem llegit. Hem llegit els informes de la Coordinadora Contra la Tortura, el Protocol d’Istanbul, els Protocols d'Autodefensa dels Moviments Socials, els informes d'Amnistia Catalunya, els anuaris sobre els silencis mediàtics de Media.cat, cartes de presos, entrevistes a represaliats per la seva ideologia, i hem comparat com els mitjans expliquen una mateixa notícia en casos com l'Operació Pandora o el 4F.

Ben aviat vam saber que volíem muntar una festa. Com muntar una festa, malgrat tot? I sobretot, perquè... malgrat tot, hem d'estar de festa. Les festes són els espais en els quals es teixeixen les xarxes, o així ens agrada pensar-ho, i teixir xarxa és el que se’ns acut que cal fer per si algun dia algú ens empeny mentre caminem per la corda fluixa. Perquè a Barcelona, tenim la sensació de caminar sobre la corda fluixa, sensació coneguda pels que caminen a contracorrent. I així neix Barcelona (contra la paret), tres personatges, tres històries, una ciutat i una festa. De la necessitat de mirar-nos als ulls, d'explicar-nos coses que no són maques però són reals, compartir informació i construir xarxa. I alçar la veu contra el silenci.

 

BARCELONA (contra la paret) a l'Antic Teatre Fins el 23 de desembre

 

 

FITXA

Dramatúrgia i direcció: Lali Álvarez Garriga. Intèrprets: Clara Garcés, David Teixidó i Sònia Espinosa. Disseny de so: Pau Matas. Disseny de llum: Núria Solina. Assistent de direcció: Irene Vicente. Producció de la companyia: Anna Matas. Producció: LaPùblica. Amb la col·laboració de: Jaume Nieto. Amb la participació de: Lluïsos Teatre - Teatre dels Lluïsos de Gràcia, Fira Tàrrega, Institut del Teatre, Festival Grec, Festival Temporada Alta i Moritz.

 

LA CRÍTICA HA ESCRIT

“Amb un muntatge que subverteix la distància entre equip artístic i espectadors, Álvarez ens convida a mirar cara a cara aquesta realitat però vehiculant, a consciència, una xarxa de complicitats entre el públic i els diferents personatges que alleugereix la impotència i la ràbia, articulant la transmissió artística com una eina per teixir noves sensibilitats i poder afrontar, gràcies al confort del col·lectiu, una realitat indigna per a qualsevol societat que s’autoanomeni humana.” CLARA MOLINÉ XIRGU. NUVOL.COM

“La posada en escena, trencadora i atrevida, combina la severitat d'àudios amb la veu de mossos d'esquadra donant ordres per ràdio a les manifestacions del 15-M a Barcelona, amb lectures nues de casos de suposats abusos, tortures, morts, i amb tres trames, tres vides que, inevitablement, s'entremesclen.” TONI POLO BETTONICA ELPAIS.COM

“El millor d’aquesta denúncia política amb aire documental és el plantejament dramàtic. Les víctimes són part, com els espectadors, d’una irònica festa. Una funció militant per fer visibles les injustícies dels dissidents, d’aquells que no es resignen mostrant les ferides i a la que li sobra ingenuïtat i reiteració” SANTI FODEVILA TIMEOUT.CAT

 

LaPùblica

LaPùblica són Lali Álvarez, Sonia Espinosa, Clara Garcés, Pau Matas, David Teixidó, Núria Solina, Neus Oriol i Anna Matas, un col·lectiu que va començar a treballar durant la primavera del 2015 i que es vol qüestionar la realitat que ens envolta. Després d’una residència als Lluïsos, va estrenar el seu primer espectacle, Barcelona (contra la paret), al festival Grec 2016. El muntatge també s’ha vist a la Fira de Tàrrega, el Festival Temporada Alta de Girona i l’Antic Teatre de Barcelona.

Lali Álvarez, autora i directora de l’espectacle, va arribar a Barcelona (contra la paret) després del triomf de Ragazzo (que es va poder veure al tercer circuit Barcelona Districte Cultural), un espectacle en el qual, juntament amb l’actor Oriol Pla, repassava la mort de Carlo Giuliani durant la cimera del G8 a Gènova el 2001.

Lali Álvarez també és la dramaturga d’Encreuaments a Vanuatu, la creació comunitària que es va estrenar el passat mes de juny a la Sala Beckett dintre del projecte ART i PART de Barcelona Districte Cultural.

Compartir

Altres esdeveniments:

Veure tots

Notícies relacionades

Quan el teatre dibuixa una ciutat feta de clarobscurs

Notícies - 16/11/2018

'Barcelona (contra la paret)' emociona el públic de Vil·la Urània en la seva estrena en el Barcelona Districte Cultural

Teatre

Aquesta setmana posem 'Barcelona (contra la paret)'

Notícies - 12/11/2018

Estrenem un nou espectacle dirigit per Lali Álvarez i a càrrec de LaPùblica

Teatre

"Hem volgut estar tan a prop del públic que ens pugui mirar als ulls"

Notícies - 03/10/2018

'Barcelona (contra la paret)' s'inspira en tres casos de repressió policial denunciats a la ciutat

Teatre