"Meridiana és el barri on vaig néixer i créixer. I en el meu primer disc en solitari necessitava parlar dels meus orígens, dels condicionants positius i negatius que aquests orígens han comportat en la meva vida", diu Enric Montefusco, el noi que va néixer a la Meridiana i que, en créixer, es va fer músic: primer a Standstill, des de 1997 fins al 2015; i ara, des de fa dos anys, en solitari.

"Rebem els inputs que ens han de condicionar a través de la família, l'escola i la televisió; i volia parlar de la influència que tots tres han tingut en mi: La televisió és un mitjà absolutament perniciós que ens fa arribar caramels enverinats; tampoc m'agraden els valors que ens transmet I l'escola: crec que tots tenim un potencial extraordinari i que a l'escola fan una feina d'amputació. I, a la família, a casa, cada un tenim la nostra pròpia història", repassa Montefusco, qui conclou: "Cada un de nosaltres ha de veure si vol seguir perpetuant aquests valors o si vol pensar per ell mateix".

"No sóc pessimista. I tampoc sóc complaent. M'agrada ser crític. I crec que hem d'admetre que les coses no estan bé i que no és culpa només de la crisi. Tots vivim en la inòpia. La gent no sap qui és, ni què vol, ni com ho ha de gestionar", apunta Montefusco, que creu que, ara, en aquesta feina en solitari, la primera, ha arribat el moment de parlar de tot això: "En 40 anys, m'han passat moltes coses. He après molt. He descobert moltes coses. I com més enriquit em trobo, més conscient sóc del potencial que tots tenim", afegeix el músic que en aquesta nova etapa no només parla de qüestions que no havia abordat amb Standstill, sinó que també ho fa d'una altra manera, amb un estil musical diferent.

"Després d'haver-me acostat a diferents estils musicals, em semblava coherent fer una música més popular, dotada d'un llenguatge que pogués ser entès per tothom, un llenguatge que fos universal i atemporal. I aquest és el lloc en el qual he buscat", admet Montefusco, qui reconeix que l'undergroud que practicava amb Standstill podia arribar a ser excloent, "com també ho és bona part de la cultura que no pertany a l'underground". I conclou: "Ara el que m'interessa és un llenguatge que no pugui semblar que només és pels iniciats. Vull arribar a un llenguatge que sigui molt més universal". I sembla que amb aquest disc, que va publicar el 2016, ara gairebé ja fa dos anys, i que ha girat per molts escenaris, ho ha aconseguit.