Barcelona Cultura

El circuit cultural als barris de tots els districtes de Barcelona. Entrada gratuïta

Febrer - Abril 2024

Barbes de balena

El Maldà Teatre

22/02/2018 - 20:00h

Centre Cultural Albareda

Teatre

Durada: 70 minuts

Encotillades. Ofegades. Oprimides. Esclafades. Quasi sense poder respirar. Sense poder-se moure. Sense poder mostrar-se com eren en realitat. Així és com van estar les dones durant segles i segles i més segles. Dones que eren les nostres àvies, besàvies, rebesàvies... Dones que van escriure el seu present i el nostre. A elles estan dedicades aquestes Barbes de balena, un espectacle fet per dones i que parla de dones, un espectacle que ens explica i s'explica a partir dels records familiars de les dones que l'han fet. Elles han buscat en el seu baül de records, en el seu àlbum de família; han rescatat històries, converses, anuncis, cançons; i s'han fixat en moltes vides encara que una els hi ha cridat molt l'atenció: la de Dolors Aleu, rebesàvia d'una de les actrius, la primera metgessa que es va llicenciar a Catalunya, una dona que va lluitar contra les cotilles. Les que estaven fetes de barbes de balena i les que dictava la societat. Aquella i també aquesta. La de les nostres àvies i també la nostra.

I amb tot aquest material, Barbes de balena s'ha construït com una peça amable on hi tenen cabuda el teatre, la dansa i la música, l´humor i la tendresa, la reivindicació i la poesia.

QUI VA SER DOLORS ALEU I RIERA?

Dolors Aleu i Riera és la rebesàvia d'una de les actrius de Barbes de balena, Núria Cuyàs. Va néixer el 1857 i va ser la primera dona a llicenciar-se en la carrera de Medecina a tota Espanya i la segona a doctorar-se. No ho va tenir fàcil: anava a la universitat amb dos escortes que pagava el seu pare, qui sempre la va recolzar; i malgrat que va acabar els seus estudis el 1879 no va poder fer l'examen per llicenciar-se fins a tres anys després.

Dolors Aleu no va ser excepcional només per estudiar sinó, sobretot, per exercir la professió que havia après: especialitzada en ginecologia i pediatria, tingué dues consultes a Barcelona (la primera a la Rambla del Liceu, la segona a la Rambla de Catalunya) a on va treballar durant 25 anys i a on va atendre a pacients de totes les condicions: burgeses, dones acollides en institucions benèfiques i infants de la Casa de la Caritat de Barcelona.

"No hemos salido de la esclavitud; lo que se ha hecho en el transcurso de los siglos ha sido cambiarla de aspecto, endulzarla, hipocritizarla" va deixar escrit la doctora Aleu a la seva tesis doctoral. Ara la seva rebesnéta es pregunta si encara és així.

QUÈ TENEN A VEURE LES BARBES DE BALENA AMB L'ALLIBERAMENT FEMENÍ?

No és que la balena tingui barba, encara que ho sembli. Com que l'animal no té dents, del maxil·lar superior li pengen moltes làmines llargues, dures però flexibles, que li serveixen per filtrar l'aigua que ha traga quan després l'expulsa: les làmines fan de colador, l'aigua queda fora i els peixos que vol menjar-se, dintre. Però més enllà de ser protagonistes d'aquest curiós sistema d'alimentació les barbes de balena van ser un recurs molt abans que l'home s'inventés el plàstic. Es feien servir per a moltes coses, entre d'altres en l'ampli món de la cotilleria femenina.

Les cotilles servien per estilitzar el cos de la dona, per afinar la seva cintura i definir-la i així aconseguir que el vestit els escaigués millor. Ja els grecs (millor dit, les gregues) les feien servir i va ser una peça utilitzada per les dones durant anys i anys, malgrat que fins i tot Napoleó intentés suprimir el seu ús perquè considerava que era la causa del molts avortaments: però ni a casa seva li van fer cas.

Va ser a mitjans del segle XIX quan les cotilles van arribar a causar més furor i no va ser fins al canvi de segle, amb l'arribada de la Belle Époque i aquells vestits que situaven la cintura a l'alçada dels malucs, quan es van deixar d'utilitzar. Va ser un triomf de les feministes. El primer, perquè les dones van poder deixar abans la cotilla que exercir el seu dret a votar. El primer país que s'ho va permetre en Europa va ser Finlàndia, l'any 1907. Aquest dret no arribà als EUA fins al 1920. I a Espanya encara haríem d'esperar fins al 1931 perquè les dones poguessin votar. Només fa 86 anys.

FITXA

Dramatúrgia: Anna Maria Ricart. Direcció: Mònica Bofill. Composició musical: Ariadna Cabiró. Coreografia: Anna Romaní. Intèrprets: Ariadna Cabiró, Núria Cuyàs,  Laura López/Cinta Moreno i Anna Romaní. Escenografia i vestuari: Maria Albadalejo. Il·luminació: Laura Clos “Closca”. Producció: Marina Marcos

LA PREMSA HA ESCRIT:

“Tot a Barbes de balena està estudiadíssim. I tot queda natural. Amb això, bona part de l’obra queda resolta amb nota.” (TONI POLO, Recomana.cat) http://www.recomana.cat/CRITICA/3619/11/Barbes%20de%20balena/ToniPolo

 

“Barbes de balena juga amb una comicitat que l'apropa al cabaret musical i sap posar imatges doloroses puntuals però que no esborren aquest agraïment a les dones que les han precedit.” (JORDI BORDES, Recomana.cat) http://www.recomana.cat/CRITICA/3619/3/Barbes%20de%20balena/Jordi%20Bordes

El Maldà Teatre

Totes són dones. Un exèrcit de dones per parlar del que representa ser dona. Unes dones que han rebuscat en el passat de les dones de les seves famílies per saber què era ser dona fa un segle, per conèixer com era viure encotillada, tancada, oprimida. I al capdavant d’aquest exèrcit, Anna Maria Ricart, que és qui firma la dramatúrgia de Barbes de balena i qui està signant últimament moltes de les dramatúrgies que estan triomfant en els nostres escenaris.

Anna Maria Ricart és periodista. I va treballar durant molts anys a Catalunya Ràdio. Però la seva passió i la seva obsessió era el teatre, així que treballava els caps de setmana i durant la setmana estudiava a l’Institut del Teatre. Fins que ho va aconseguir. I a més per la porta gran perquè una de les seves primeres adaptacions (adaptar un text és donar-li una nova dramatúrgia, una nova lectura, una nova escriptura, per tornar-lo a pujar a l’escenari) va merèixer un premi Max: el va aconseguir a l’edició 2015 per Fuenteovejuna. Breve tratado sobre las ovejas domésticas.

També ha signat les adaptacions de Jane Eyre que es va poder veure al Teatre Lliure, interpretat per Ariadna Gil; o de l’exitosa El metge de Lampedusa (també al Lliure) basada en el llibre Llàgrimes de sal. Anna Maria Ricart també és autora i ha dirigit alguns textos.

També és dona la directora de Barbes de balena, Mònica Bofill (companya de viatge en moltes aventures amb l’Anna Maria Ricart i ajudant de direcció de molts dels grans noms de la nostra escena), la coreògrafa Anna Romaní (habitual de la sala Maldà, qui està al darrera de Barbes de balena); la compositora, Ariadna Cabiró (pianista especialitzada en música antiga); i, evidentment les intèrprets que pugen a l’escenari:  a Romaní i Cabiró s’uneixen Núria Cuyàs,  Laura López i Cinta Moreno.

Compartir

Altres esdeveniments:

Veure tots

Notícies relacionades

Dones amb una memòria no encotillada

Notícies - 22/02/2018

'Barbes de balena' debuta en el circuit del Barcelona Districte Cultural des de l'escenari del Centre Cultural Albareda

Teatre

“Les històries protagonitzades per dones també són universals”

Notícies - 31/01/2018

'Barbes de balena' rescata la història de les cotilles que ofeguen a les dones des de fa segles

Teatre