Sant Josep Oriol, el sant barceloní que va convertir un rave en monedes

Sant Josep Oriol (1650-1702) és un sant barceloní de soca-rel que va tenir una vida plena de vicissituds –va ser l’únic dels vuit germans que no va morir d’infant–, austeritat –era conegut popularment per ‘Doctor pa i aigua’ perquè només s’alimentava amb això–i completament abocada a la cura dels altres –va dedicar gran part de la vida i tots els estalvis a atendre els malalts més pobres de la ciutat. Com a bon sant, hom també li atribueix miracles, la majoria relacionats amb el guariment de malalts.

Però el més famós de tots encara és recordat avui dia per la festa major del Pi: és el dels raves i les monedes, que explica molt bé el tarannà del sant. Diu la llegenda que l’any 1698 Sant Josep Oriol va decidir que volia anar a missions i va emprendre un pelegrinatge cap a la Santa Seu. El primer tram del viatge el va fer acompanyat d’un obrer anomenat Bonaventura Ballescà. Es van aturar en un hostal situat a l’actual terme de Montcada i Reixac perquè Ballescà tenia gana. Famèlic i confiant que Josep Oriol, que sempre ajudava els pobres, li pagaria el que consumís, en Bonaventura es va afartar tant com va poder. Però quan va arribar l’hora de pagar es va adonar que, com ja era costum, en Josep Oriol no duia ni un ral a sobre. En veure l’embolic, el futur sant, segons que explica la llegenda, va agafar un rave i en va fer rodanxes, que van convertir-se en les monedes necessàries per a pagar l’àpat.

Aquesta escena, coneguda com el miracle de les monedes, cada any és recordada per la festa major del Pi, el barri de Sant Josep Oriol. De fet, les monedes són l’àpat per excel·lència de les festes: per la celebració se n’encunyen unes de xocolata amb la imatge del Gegant del Pi per l’una cara i la de Sant Josep Oriol per l’altra. Aquestes monedes tan especials es poden aconseguir en alguns actes de les festes: el Pregó –en el moment de la Remembrança del miracle de les monedes–, a la Passejada dels Oriols –en el moment culminant, quan es puja l’ofrena floral– i en els Atracaments i Històries d’en Perot lo Lladre.