Què feien els barcelonins del segle XIX per la Puríssima?

Tot i que el dogma de la Immaculada Concepció no es reconeix fins a la segona meitat del segle XIX, la devoció de la ciutat de Barcelona per la Puríssima ve de molt lluny. Fou el Consell de Cent, l’any 1390, que n’instaurà la festa. I des de llavors nous esdeveniments hi han afegit particularitats, fins a arribar al punt culminant a la segona meitat del segle XIX. Així ho explica l’historiador Jordi Montlló en el seu llibre ‘Nadal a cel obert. Les fires de pessebres a Barcelona’. Voleu saber quins són?

Tradicionalment, la diada de la Puríssima és considerada la primera festa del cicle nadalenc, que es clou amb la Candelera, el 2 de febrer. Un exemple d’aquest canvi de cicle és que a partir del 8 de desembre a Barcelona es venien els primers torrons i neules de l’any. Es podien comprar a la fira de la Puríssima, molt concorreguda, que es feia a la plaça de Sant Jaume i als carrers adjacents, com ara el carrer de Ferran. Per això la Immaculada Concepció era considerada popularment una mare de Déu torronera.

Quant als pessebres, Joan Amades explica que per la Puríssima els pessebristes de bon to no compraven. Era una jornada en què es passejaven per la fira de la plaça de Sant Jaume per prendre vistes i aguaitar les novetats del mercat. Però la majoria adquirien tot allò que necessitaven per a fer el pessebre el dia de Santa Llúcia, que era quan es feia la gran fira d’aquest gènere al voltant de la Catedral.

Amades també explica que la Puríssima era la patrona de tots els gremis que havien de pastar per produir els seus articles: forners, pastissers, cerers, fideuers, adroguers, etc. L’adopció del patronatge de la Mare de Déu sota l’advocació de la Puríssima era una mena de símbol, perquè feien una mena de treball en què es podien adulterar molt fàcilment els productes. Per això la van escollir com a patrona, perquè simbolitzava la puresa d’elaboració.

A més, tots aquests gremis tenien una capelleta amb la seva imatge. Els adroguers la guarnien amb hòsties de colors i flors de paper i els cerers, amb candeletes de coloraines. També era molt comú que, durant la vuitada de la festa, posessin una petita llimona penjada de les mans de la imatge. Això en representava la incorruptibilitat, perquè hi havia la creença popular que aquest fruit és sempre pur i no es corromp mai. A més, els forners solien regalar coca a la clientela, els cerers candeletes i els adroguers hòsties.