Per què la nit de Sant Joan està carregada de màgia?

La nit de Sant Joan és una nit màgica en què s’esdevenen prodigis reservats només a dates clau i significatives del calendari, com ara Nadal o Cap d’Any. Són aquelles dates en què el sentit d’inici, de canvi o de renovació del temps és més explícit. Sortilegis, ordalies i formuletes ens han arribat fins avui gràcies a l’esperit recol·lector dels folkloristes de final del XIX i fins ben entrat el XX.

Ordalies
Una de les pràctiques més freqüents són les relacionades amb el món de la parella i el matrimoni. Cal dir que, dins aquesta classe d’ordalies, la majoria de les que hi ha referenciades són fetes per dones solteres que volen saber determinats aspectes del futur espòs: si serà ric o pobre, com es diu, quin aspecte té, etc. I això es pot saber per mitjà de tota mena de procediments: llegint les formes capricioses que pren una clara d’ou en un got d’aigua per saber-ne l’ofici, posant tres llavors de fava sota el llit per descobrir l’estat econòmic o escrivint el nom dels pretendents en un paperet mullat per veure quin s’obre primer. I si una noia vol saber l’aspecte físic de l’amant, només cal que es posi nua davant el mirall al punt de la mitjanit amb dos ciris. Els jocs de llums, ombres i reflexos permetran d’entreveure el rostre del futur estimat.

Les herbes
Uns altres elements de primer ordre de la nit de Sant Joan són els vegetals. Herbes, plantes, flors, arbres adquireixen propietats i potencialitats extraordinàries. Algunes recauen en el camp medicinal i remeier i algunes altres plenament en el terreny de la màgia. Els venedors d’herbes remeieres utilitzaven com a reclam i garantia d’efectivitat el fet que havien estat collides la nit de Sant Joan. Sembla que aquesta efectivitat té un fonament astronòmic, relacionat amb les hores d’insolació, que durant aquells dies es troba en el punt màxim.

A la nit de Sant Joan, sobretot se’n destaquen set varietats: la berbena, la sàlvia, l’artemisa, l’espígol, el romaní, la ruda i el pericó –conegut també en alguns indrets per ‘herba de Sant Joan’. Aquesta darrera és especialment efectiva, perquè per aquestes dates té la flor en el moment de màxima concentració de principis actius. Amb la flor del pericó s’elabora l’oli de cop, anomenat també ‘oli de Sant Joan’. També hi ha la creença que per la nit de Sant Joan les espores de la falguera treuen pols d’or que només es pot recollir amb un mocador blanc.

L’aigua
Per la nit de Sant Joan, l’aigua sembla convidar-nos a reiniciar-nos. Entre els costums lligats a l’aigua molts tenen relació amb la salut o amb la sort, com ara prendre la rosada a trenc d’alba. A les zones de muntanya hi ha qui es rebolca, bo i nu, a l’herba perquè té moltes virtuts guaridores i profilàctiques. Banyar-se és un altre costum ben estès: rius, estanys, mar són indrets concorreguts per a fer una immersió ritual. Antigament també es feien itineraris per beure aigua de fonts diferents. Joan Amades explica que a Barcelona era molt popular la font del carrer de l’Avellana, actualment desapareguda. També hi havia qui rentava roba la nit de Sant Joan amb el convenciment que així restava protegida de cuques i arnes tot l’any.