Mots de foc i festa

En una colla de diables, qui és el botafoc? I el fogaire? Quants tipus de material pirotècnic s’empra? Una carrutxa i una ‘carretilla’ són el mateix? Per què es llegeixen els ‘versots’? Què és un drac pudibundus? El món del foc, com tots els àmbits de la cultura popular, té un vocabulari molt ric que serveix per descriure’n les particularitats. Però en comparació amb altres àmbits com ara els castellers, aquest llenguatge no és tan uniforme i varia molt de poble en poble i, fins i tot, de colla en colla.

Arrosegador: Vegeu ‘portador de foc’.

Bèsties de foc: Conjunt de carcasses zoomòrfiques que llancen pirotècnia i durant el correfoc empaiten els espectadors. Cada peça té un seguit de connotacions simbòliques i cada colla de foc té, com a mínim, una bèstia que els identifica. Entre les tipologies, els dracs són la més freqüent tot i que també hi ha peces històriques que representen tarasques, bous, mules, o guites. Les colles de Barcelona són molt creatives i tenen bèsties tan variades com ara gats mesquers, gàrgoles, porcs, arpelles, quimeres, dinosaures…

Botafoc: Tub prim i allargassat amb pólvora a l’interior que s’utilitza per encendre les ‘carretilles’ i sortidors pirotècnics de manera semblant a una metxa. Fa una llum verda o vermella, segons els diferents elements de foc, i dura aproximadament 3 minuts. / Component dels grups de foc encarregat d’encendre les ‘carretilles’ i sortidors i de marcar el ritme d’encesa.

Carretilla: És l’element bàsic de la pirotècnia dels diables i també s’anomena ‘carrutxa’. Consisteix en un tub de cartró dur amb dues parts: la primera allotja una barreja de pólvora i altres productes pirotècnics que provoquen les espurnes i donen la característica forma de paraigua de foc al voltant dels diables. Acabada aquesta primera part, pren la segona metxa, aquesta interior, que en encendre’s provoca l’esclat del tro allotjat en l’extrem. Hi ha diversos tipus de carretilles, algunes de les més freqüents són: la de l’Arboç, que és més gran de l’habitual; la blanca, que llaça espurnes i un tro; el model Catalunya, que emet un xiulet estrident; de titani, que fa foc daurant o la trencada, que se sol fer servir per encendre.

Carretillada: Encesa conjunta dels ceptres dels diables. En un correfoc o ball de diables, es fa en moments en què es vol remarcar la presència del ball com a grup. Si és conjunta, vol dir que hi intervé més d’un grup de foc.

Carrutxa: Vegeu ‘carretilla’.

Ceptrot: Distintiu d’autoritat que utilitza el cap de colla, en Llucifer o la Diablessa. És una forca guarnida amb una figura diferent en cada cas a l’extrem superior, emplaçada damunt d’una caixa metàl·lica amb pedres a l’interior i rematada amb unes varetes per posar-hi les carretilles. També es pot anomenar ‘forca gran’, ‘olla’ o ‘pal major’.

Civader: Vegeu ‘portador de foc’.

Colla de foc: Comparsa festiva d’estructura similar a un ball de diables però que empren artilugis de foc no pirotècnics com ara boles incandescents, metxes, torxes…

Correfoc: Actuació conjunta de grups de foc – balls de diables, colles de foc i bestiari- on el públic pot participar activament ballant sota les espurnes durant el recorregut. Va sorgir de manera espontània a Barcelona per les festes de la Mercè de 1977 i posteriorment s’ha expandit per tot arreu.

Diable: Personatge bàsic d’una colla de foc. Porta una maça i va vestit amb roba de cotó gruixuda, que tant pot estar formada per jaqueta i pantalons com per una granota. Generalment completa la seva vestimenta amb una capa i una caputxa que pot estar guarnida amb banyes, cues o picarols. El color i els dibuixos de la roba l’identifiquen amb el grup.

Diable d’encendre: Component de la colla encarregat  d’encendre les carretilles i sortidors i de marcar el ritme d’encesa. Porta com a estri especial el botafoc o metxa i també pot ser conegut també com a ‘encenedor’ o ‘fogaire’.

Diable gros: Vegeu ‘Llucifer’.

Diable major: Vegeu ‘Llucifer’.

Diable de carretó: Vegeu ‘Portador de foc’.

Drac: Figura bàsica del correfoc. Es creu que originàriament formava part del Seguici de Sant Miquel i amb el pas dels anys s’ha mantingut com una de les figures més destacades del seguici històric. Com que és una figura molt abundant, hi ha moltes variants de dracs: es poden classificar pel nombre de portadors, pels punts de foc que té… La família dels dracs també és molt extensa i engloba variants com ara les víbries, un tipus de drac femella.

Dracs clàssics: Tipologia de drac que es caracteritza per tenir el cos massís i normalment el fa moure un sol portador. Les cames de la bèstia, que són les del portador, queden al descobert i quan el drac està quiet, s’ha de recolzar sobre un peu. Acostuma a tenir una cua enroscada i vistosa i a vegades un cap especialment gran per donar-li un aspectes més ferotge.

Dracs pudibundus: Una altra de les tipologies de drac més freqüents. Es diferencia del clàssic perquè porta un faldelllí que tapa els peus dels portador. Això, quan balla, li dóna un aspecte eteri i sembla que voli. A Barcelona és el tipus de drac més freqüent: el drac de Ciutat Vella, la Víbria del Poblenou…

Dracs reptants: Tipologia de drac que porta les potes incorporades, generalment unes grans urpes. Això fa que es recolzi sobre el faldellí com si s’arrosegués. Un bon exemple és el drac de Gràcia, el més antic de la ciutat, i el del Coll, que imita la famosa salamandra del Park Guell.

Dracs rampants: Drac en posició vertical que degut a les seves característiques, només pot ser carregat per un sol portador. No és gaire freqüent i a la ciutat només hi ha la Víbria de Barcelona.

Dracs politestats: Drac amb més d’un cap, com el de Sarrià.

Dracs de sac: Bèstia de cos tou, amb una peca de roba que recobreix l’esquelet intern de formes i matèries extremadament variades. No sol tenir cua i ara per ara a Barcelona no en queda cap exemplar.

Dracs singulars: Sota aquesta etiqueta s’hi agrupen tot de peces ben diverses que no encaixen en cap de les descripcions anteriors. Hi ha dracs voladors d’estil oriental, com el de la Sagrera, bèsties que s’arrosseguen amb un remolc, com ara el drac de les Corts, d’altres que es mouen amb rodetes, com el Baró de Nou Barris…

Encesa: Acció dels diables de tirar carretilles, una acte que finalitza amb una encesa de Llucifer i/o la Diablessa. També cadascuna de les vegades que el bestiari de foc balla tirant pirotècnia.

Encenedor: Vegeu ‘diable d’encendre’.

Foc!: Expressió que crida l’encenedor de la colla just el moment abans d’encendre el grup de maces en una carretillada, per avisar i reclamar l’atenció dels diables.

Fogaire: Vegeu ‘diable d’encendre’.

Forca: Tipus de maça que té forma de trident.

Forca gran: Vegeu ‘ceptrot’.

Grups de foc: Conjunt d’agrupacions que inclouen bèsties de foc, balls de diables i colles de foc.

Llucifer / Diablessa: Cap de colla que es distingeix de la resta de diables perquè porta el ceptrot i té un vestuari més espectacular que serveix per marcar la jerarquia. En un correfoc o ball de diables, té un paper protagonista. També anomenat ‘diable major’ o ‘diable gros’.

Maça: Suport, pal o bastó, on el diables posen les carretilles o bengales. S’anomena així perquè a l’extrem superior hi reposa un bloc arrodonit amb forma de maça d’on surt una vareta prima.

Material pirotècnic: Els diables empren un ventall molt ampli de pirotècnia. La peça estrella és la carretilla però també poden fer servir altres tipus de sortidors com ara blancs francesos, titanis, borratxos, volcans… Els coets també hi són presents en forma de voladors, xiuladors i correcames igualment que els petards, amb les trons i les traques al capdavant. De fet les traques solen cloure el ball de diables. També s’encenen bengales, piules, pots de fum…

Mulassa: Carcassa zoomòrfica que reprodueix de manera realista la figura d’una mula de grans proporcions. El cap és de fibra de vidre i el cos és una estructura de fusta, coberta amb gualdrapa de color verd fins als peus, que oculta els dos portants. Actualment ha perdut la significació de bèstia maligna que tenia des de l’edat i simbolitza l’alegria de la festa major.

Olla: Vegeu ‘ceptrot’.

Pal major: Vegeu ‘ceptrot’.

Porta de l’Infern: Estructura escenogràfica característica del correfoc de Barcelona. Consisteix en un arc desmuntable de grans dimensions, amb suports per a pirotècnia, des d’on els diferents grups de foc inicien el recorregut.

Portador del carro: Vegeu ‘portador de foc’.

Portador del foc: És el diable que arrossega el carret blindat amb tota la pirotècnia que s’ha de cremar. Conegut també com a ‘repartidor’, ‘portador del carro’, ‘diables de carretó’, ‘arrossegador’, ‘civader’…

Repartidor: Vegeu ‘portador del foc’.

Sortidor: Tipus de material pirotècnic que utilitzen els diables i el bestiari de foc i que, a diferència de les carretilles, no gira, sinó que es col·loca verticalment a les maces, ceptrots i punts de foc i llença un raig espectacular d’espurnes, d’uns 5 m de longitud.

Tabalada: Cercavila de diables amb grups de percussió. Generalment sol ser un acte previ al correfoc on no hi intervé la pirotècnia.

Tabal: Instrument de percussió bàsic d’una colla de diables. Consisteix en una caixa de fusta o de metall cilíndrica les bases de la qual són dues pells tibants.

Tarasca: Carcassa zoomòrfica que forma part del bestiari, mig drac, mig rèptil, de cos que recorda una closca de tortuga, amb banyes que li surten de l’espinada. La mandíbula, practicable, produeix un so sec en fer petar les barres, i llança aigua. Es tracta d’una bèstia mitològica provinent de la població provençal de Tarascó que també pot ser coneguda com a Cuca Fera.

Tirada: Cadascuna de les vegades que el bestiari de foc balla tirant pirotècnia.

Trident: Estri en forma d’U que, encastat a les varetes de les maces i ceptrots permet triplicar la capacitat de tirar sortidors verticals de cada punt de foc.

Tronada: Manifestació pirotècnica que es caracteritza per l’engegada d’un seguit de morters que es disparen cap al cel.

Versots: Denominació genèrica del text complet d’un ball parlat de tipus burlesc. N’hi ha de molt lliures però els més clàssics consisteixen en un quartet heptasíl·lab amb rima consonant dels versos parells.

Víbria: Carcassa que barreja trets zoomòrfics i antropomòrfics: té pits de dona, ales de ratpenat, cua de drac i llengua bífida de serp. És una figura mitològica medieval que representa un malvat drac femella i no té les connotacions nobles del drac.

Xiulador: Vegeu ‘carretilla xiuladora’.

Informació extreta de: Termcat i Consorci per la Normalització Lingüística.