Santa Madrona, oblidada a Barcelona, però molt present al Poble-sec

Les ciutats i els ciutadans de l’època medieval es posaven sota l’advocació d’algun sant per tal que els protegís de qualsevol mal, i això explica que es declaressin patrons i patrones. Barcelona va arribar a tenir tres patrones. Dues són ben conegudes encara avui, la Mare de Déu de la Mercè i santa Eulàlia. N’hi ha una tercera que va estar al mateix nivell però que avui dia està força oblidada. És santa Madrona, l’onomàstica de la qual se celebra el 15 de març. No l’ha oblidat, però, tota la ciutat. Al Poble-sec tenen dues esglésies dedicades a la santa, i hi celebren un aplec per primavera.

Santa Madrona, com sant Sever, sant Pacià o santa Eulàlia, se la considera barcelonina, però igual que aquesta darrera la seva existència sembla més llegendària que real. Tot i això, la gran devoció que li professava la ciutat és inqüestionable. Segons la tradició, recollida entre altres pel folklorista Joan Amades, Madrona va néixer en una vila romana a la zona de Montjuïc, i en quedar òrfena, va anar a viure a Grècia amb un oncle. Altres versions diuen que no era òrfena i que va anar-hi a fer de minyona. En tot cas, diuen que va morir martiritzada a Tessalònica. Un temps després de la seva mort, uns comerciants francesos van comprar el seu cos per treure’n profit i van embarcar-lo en un vaixell per dur-lo a Marsella. Una tempesta molt forta va obligar-los a arrecerar-se al port de Barcelona, però cada cop que intentaven marxar, esclatava una nova tempesta. Era clar que la santa volia quedar-se a la seva ciutat d’origen.

El cos de la santa va ser dipositat a l’ermita de Sant Fruitós que hi havia a Montjuïc. Alguns autors diuen que aquesta mateixa església, que va acabar desapareixent, va arribar a canviar l’advocació i que en algun moment va passar a ser dedicada a la santa. Sigui com sigui, a Montjuïc hi ha una capella de Santa Madrona que està documentada des de l’any 1403, la qual va passar per les mans de diversos ordes religiosos: caputxins, franciscans, servites, framenors caputxins… D’altra banda, com que era a Montjuïc, a prop del castell, va trobar-se més d’un cop en plena línia de foc en diversos fets bèl·lics. Una mica més amunt hi va haver el convent de Santa Madrona, que va donar nom a un dels enfrontaments del setge del 1714, el Combat del Convent de Santa Madrona. Avui l’edifici no existeix, i només hi ha l’antiga ermita, del 1754, a l’interior del recinte dels jardins de Joan Maragall.

La ubicació de l’ermita en un punt tan estratègic a escala militar va fer que el cos de la santa fos traslladat en diverses ocasions. Al llarg de la història, a més de a la seva pròpia església a Montjuïc, les relíquies han estat a la Catedral, a Sant Pau del Camp, al convent dels caputxins que hi havia a l’actual plaça Reial i, finalment, a l’actual parròquia de Santa Madrona, al carrer de les Tapioles del Poble-sec. Les restes van desaparèixer quan el temple va ser incendiat, l’any 1909, durant la Setmana Tràgica. Tot i això, posteriorment un fidel va lliurar a l’església una petita relíquia de la santa, que es venera des d’aleshores.

Explica Júlia Costa, del Centre de Recerca Històrica del Poble Sec (CERHISEC), que santa Madrona ‘és advocada contra les febres malignes, és protectora dels navegants, aconsegueix pluja i soluciona afers difícils’. El fet que crida a la pluja explicaria la devoció a la santa en molts indrets de la Catalunya més ‘seca’ i el fet d’haver estat patrona dels hortolans a l’altar del Pi.

La importància de la devoció a santa Madrona queda demostrada pel fet que, segons explica Júlia Costa, ‘l’any 1563 es va declarar la festa de precepte, i un any després se la va fer copatrona per vot popular’. Per la seva banda, el folklorista Joan Amades explica: ‘Quan la ciutat patia eixut, s’organitzava una processó que sortia de la Seu i anava a l’ermita, passant pel portal de Sant Antoni. Sota pal·li, era portat a la Seu el cos de la Santa, i després era retornat a la seva ermita.’ També diu el folklorista que moltes dones feien vot d’anar vestides de pelegrines el dia de Santa Madrona i que ‘es veia pels carrers de la ciutat molta abundor de dones vestides amb una llarga túnica, esclavina, barret d’amples ales, un alt gaiato del qual penjava una carabassa, un llarg cordó al cos i diverses petxines cosides damunt el vestit’. Una porta d’entrada a la ciutat que també s’utilitzava molt en les processons era la que porta el nom de la santa i que encara existeix al tram de muralla que queda a les Drassanes.

Actualment, al Poble-sec, cada quart diumenge després de Pasqua se celebra l’aplec de Santa Madrona, amb una cercavila, actes religiosos i una visita a l’ermita dedicada a la santa.