La fira de Sant Ponç: la festa de la saviesa popular i les herbes remeieres

L’11 de maig és Sant Ponç, patró d’herbolaris i apicultors, i per tot el país proliferen les fires d’herbes remeieres. Una de les més famoses, per l’antiguitat, és la que es fa al carrer de l’Hospital, al Districte de Ciutat Vella. Durant tot el dia, entre les 9 i les 21 h, el carrer s’omple de parades on s’hi venen tota mena d’herbes remeieres i els seus derivats. S’hi pot trobar romaní, farigola, alfàbrega, menta… en diversos estats: fresc, tallat i sec, per fer-ne infusions i tisanes. També s’hi venen caramels per a la tos, coixins d’espígol, ungüents d’àrnica, sabons elaborats amb olis essencials i tot de productes de cosmètica natural i medicina alternativa. A part d’això, també hi ha moltes parades dedicades a la mel i tots els derivats: fruita confitada, melmelada i dolços tradicionals.

Una fira plena d’actes tradicionals

La fira de Sant Ponç prové del temps en què es descobrí el poder guaridor de les herbes remeieres. A més, es fa a la primavera perquè és el millor moment per a treure el màxim rendiment de les propietats. Diuen que la fira actual podria ser hereva de les festes que es feien en temps remots en honor de Flora, la deessa romana de la vegetació. A partir del segle XVI la celebració pagana es va cristianitzar i es va traslladar a l’11 de maig, diada de Sant Ponç.

La llegenda de Sant Ponç diu que va arribar a Barcelona fugint dels seus perseguidors i que es va quedar sorprès de la misèria i les malalties que hi havia. Es va afanyar a preparar pocions i ungüents i aviat va ser molt popular entre els barcelonins, que li van dedicar una fira. De fet, la del carrer de l’Hospital es fa molt a prop d’on antigament hi havia el principal hospital de la ciutat, el de la Santa Creu.

Per això en el marc de la fira també es fan diversos actes tradicionals, com la missa en honor del sant patró que es fa a l’església de Sant Agustí i que finalitza amb la sortida de la imatge en processó. El capellà de la parròquia fa una benedicció d’herbes que antigament hi havia el costum de posar sota el llit perquè hom creia que tenien un gran poder guaridor. Després la Unió de Sant Ponç, l’entitat que s’encarrega d’organitzar la festa, proclama la pubilla.