El Santet del Poblenou, un culte popular que fa 119 anys que dura

Al cementiri del Poblenou hi ha una tomba més concorreguda que la resta: el nínxol 138 de l’illa 4a d’aquesta necròpoli modernista és ple d’espelmes, flors i tota mena d’ex-vots: fotografies, notes manuscrites, xumets, figuretes de porcellana… Hi descansa Francesc Canals i Ambrós, un jove mort a vint-i-dos anys el 27 de juliol de 1899 i que és conegut popularment com ‘el Santet del Poblenou’. És un exemple de culte popular que ha perdurat d’ençà de la mort del jove i ha viscut moments culminants.

Se’n saben poques coses, de la vida de Canals, carregada de llegendes i mites. Va néixer a Ciutat Vella i era fill d’un venedor d’estores cec. A catorze anys entrà a treballar de dependent als grans magatzems El Siglo, a la Rambla. Es va guanyar la fama de bona persona i diuen que sempre feia obres de caritat. També era conegut per la capacitat de predir el futur: expliquen que va encertar la seva mort i l’incendi dels grans magatzems El Siglo, que finalment van cremar unes quantes dècades més tard, l’any 1932.

Tampoc no se sap exactament de què es va morir, però possiblement fou de tuberculosi. Sí que se sap com va començar el culte al voltant de la seva tomba just després de la seva mort. El van iniciar les seves companyes de feina als grans magatzems i les floristes de la Rambla perquè es va estendre el costum d’anar-li a dur el ram de flors de núvia després del casament. Per això va adquirir fama de guarir els mals d’amors i la infertilitat. I com que la llegenda també explica que després de la seva mort al seu pare se li va guarir la ceguesa, molta gent li demana un cop de mà en aspectes relacionats amb la salut.

Amb el pas dels anys el culte popular no ha cessat de créixer: l’any 1908 hi havia tanta afluència que l’Ajuntament de Barcelona va traslladar la seva tomba a un espai més gran i accessible. També es va col·locar un vidre davant la tapa del nínxol, que és per on encara avui dia els devots fan passar les ofrenes. I com a prova del seguiment d’aquesta tradició, cal dir que Cementiris de Barcelona retira el vidre un parell de vegades l’any per fer neteja dels ex-vots, que n’hi ha centenars. Aquest costum també ha inspirat diverses obres: l’Arxiu Històric del Poblenou ha fet estudis sobre els il·lustres difunts del cementiri i també en parlen les novel·les d’inspiració gòtica ‘Habitacions tancades’ de Care Santos i ‘Retrum’ de Francesc Miralles.