Com se celebra carnaval a la resta del món?

Carnaval és una festa lligada al calendari cristià que originalment era un període de disbauxa abans de la Quaresma, una època d’austeritat i abstinència. L’expansió del cristianisme va portar la festa a molts indrets d’Amèrica, on es va barrejar amb diverses tradicions locals. Això ha fet que a tot el món el carnaval prengui formes molt diferents però mantingui un seguit d’elements comuns, com ara la inversió de papers, el triomf popular contra el poder establert, l’ocultació de la identitat i els excessos. Voleu conèixer alguns dels carnavals europeus i americans més destacats?

Ivrea, Itàlia. Al carnaval d’aquesta localitat del Piemont es fa una taronjada amb fruites de veritat, tal com es feia a la Barcelona del segle XIII. La festa barreja elements medievals amb referències a la invasió napoleònica del segle XIX. L’acte central recrea una rebel·lió popular contra el lloctinent de Napoleó però té un rerefons molt carnavalesc: en el fons el poble lluita contra el poder opressor per garantir les seves llibertats. La festa té tot de personatges històrics que presideixen els actes: la Mugnaia, il Sostituto Gran Cancelliere, il Magnifico Podestà.

Venècia, Itàlia. El carnaval venecià és un dels més famosos i veterans del món: es coneix com a festa pública des del 1296. De fet, va ser ideat com un divertiment per la població per part de l’oligarquia veneciana. Els protagonistes de la festa són les disfresses i les màscares, especialment pensades per a ocultar la identitat, el sexe o la procedència del portador. Actualment dura dues setmanes i combina tot d’actes públics amb moltes festes privades. Un dels millors moments és el ‘Volo dell’Angelo’, un espectacle que data del segle XVI, en què un equilibrista travessa la distància que hi ha entre el campanar de Sant Marc i el Palau Ducal fent acrobàcies sobre un cable.

Colònia, Alemanya. Cada 11 de novembre a les 11.11 arrenca el carnaval de Colònia, una de les cites més destacades del nord d’Europa. Tot i això, l’autèntica festa comença el dijous de carnaval, una jornada en què les dones prenen el poder de la ciutat en una inversió de rols cent per cent carnavalesca. El dia clau és el ‘rosenmontag’(dilluns de carnaval) quan es fan les cavalcades i es canten les cançons tradicionals, que són en kölsch, l’antiga llengua local de Colònia. El Festkomitee Kölner Karneval és l’entitat encarregada d’organitzar la festa des del 1823 i cada any escull els tres representants, que assumeixen els curiosos papers de la Mare de Déu, el príncep i el camperol.

Mohács, Hongria. La població d’origen croat d’aquesta població hongaresa fa un carnaval que des del 2009 és patrimoni immaterial de la UNESCO. L’element més curiós de la festa són les disfresses dels ‘busós’, grups d’homes vestits amb pells d’animal i esquelles que porten unes màscares de fusta amb banyes d’aspecte demoníac. L’origen d’aquest carnaval, que també té reminiscències a Croàcia, Sèrbia i Eslovènia, és incert. Però hi ha una llegenda local que explica que durant la invasió otomana la població es va haver d’emboscar i que periòdicament feien incursions als llogarrets vestits així per foragitar a l’enemic turc.

Nova Orleans, Estats Units. És una ciutat amb una influència francesa molt marcada i això es veu molt bé en el seu carnaval. El dia clau és el ‘mardi gras’, l’últim dia de la festa i quan s’intensifiquen les desfilades de carrosses. La festa funciona per confraries, algunes de centenàries, i això fa que cadascú tingui el seu programa. Durant les rues, es llancen milers de collarets de boles de plàstic, un objecte que ha acabat esdevenint una icona d’aquest carnaval. Els bunyols, una menja desconeguda a la resta dels Estats Units, són molt típics d’aquesta festa amb marcat accent francès.

Oruro, Bolívia. Encara que sigui poc conegut, és el segon carnaval més multitudinari del món després del de Rio de Janeiro. Milions de persones surten al carrer amb disfresses acolorides corresponents a les diferents agrupacions i desfilen al compàs de danses típiques com la diablada, els caporals, els suri o els wakawaka.El carnaval s’acaba amb una gran processó de més de quinze hores de durada, fins diumengea la matinada. Aquesta festa, que es fa en honor de la Mare de Déu de la Foradada, és una interessant barreja de tradicions religioses espanyoles i indígenes. Per tots aquests motius, l’any 2003 va ser declarada per la UNESCO Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Barranquilla, Colòmbia. Amb uns orígens que es remunten al segle XIX, la setmana de celebracions hi atreu un milió de persones i és un dels carnavals més destacats de Llatinoamèrica. L’esdeveniment més destacat del carnaval és el dissabte, quan una batalla de flors presidida per la Reina inaugura el festival. Des de l’any 2003 forma part de la llista de Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO per la riquesa dels seus balls i les disfresses tradicionals, com ara la Marimonda, el Garabato, el Congo i el Monocuco. També s’hi destaquen les màscares de ‘torito’, els bans satírics anomenats ‘letanías’ i les revetlles.

Rio de Janeiro, Brasil. El carnaval de Rio de Janeiro és l’exemple més conegut del carnaval brasiler, que se celebra d’una manera molt semblant en altres ciutats del país com ara Salvador de Bahia, São Paulo i Arrecife. És fruit de la barreja de les cultures portuguesa, espanyola i afrobrasilera. La festa s’organitza per ‘blocos’, grups de persones que es vesteixen seguint els mateixos temes o celebren la festa d’una determinada manera. És el cas de les escoles de samba, que organitzen les comparses més espectaculars que desfilen cada any pel Sambòdrom, un espai creat expressament pel prestigiós arquitecte Oscar Niemayer per celebrar-hi les desfilades de carnaval.