200 anys de la festa major de Gràcia

Enguany la festa major de Gràcia, una de les més lluïdes de la ciutat, celebra el bicentenari. Però d’on prové la tradició d’engalanar els carrers? Quina festivitat se celebra: la Mare de déu d’Agost o Sant Roc? Com va afectar la incorporació de l’antiga Vila a Barcelona? Quin paper tenien els envelats? Per què els veïns s’hi impliquen tant? 200 anys donen per moltes preguntes que aquí intentem respondre.

Els orígens de la festa major de Gràcia cal anar a buscar-los cap a la meitat de la segona dècada del segle XIX, probablement poc després del final de la guerra del Francès. Originalment els carrers no es decoraven com es fa avui i era una festa més aviat pagesa. Gràcia era aleshores part del ‘Distrito de las afueras’ de Barcelona i el seu territori estava poblat de masies, algunes de les quals s’havien convertit en cases d’estiueig de famílies barcelonines, i es començaven a urbanitzar les finques tot convertint les terres de conreu en places i carrers.

Vicenç Sanclemente explica al llibre ‘Gràcia, història de la festa més gran del pla’, editat l’any 1990, que a final del segle XVIII els graciencs celebraven dues festes grans: una el 25 de març, amb motiu de l’Anunciació, perquè és l’advocació de la Mare de Déu dels Josepets; i l’altra, com a bona comunitat pagesa, per Sant Isidre Llaurador, el 15 de maig. Sembla que va ser a partir del 1817 que es va traslladar la festa a l’agost.

Totes les festes majors antigues tenen una connotació religiosa, perquè al darrere sempre hi ha l’homenatge a un sant o a una advocació de la Mare de Déu. En el cas de la festa major de Gràcia, tot i que la majoria d’autors tendeixen a dir que és en honor de la Mare de Déu que se celebra el 15 d’agost, també hi ha algunes veus que al llarg de la història s’han decantat per donar el patronatge a Sant Roc, la festivitat del qual es fa l’endemà, el dia 16. De fet en el marc de la festa major de Gràcia cada any es fa un homenatge a la figura del sant que hi ha en una capelleta de la cruïlla dels carrers del Progrés i de la Llibertat.

La manera de decorar els carrers tal com es fa avui és força posterior. En un principi s’engalanaven amb enramades, és a dir, amb brancatges, arbres i flors. Aquesta és una tradició que ve de les festes de primavera i està molt relacionada amb la festivitat del Corpus, una de les principals celebracions del calendari festiu. A Gràcia, segons explica Vicenç Sanclemente, va ser l’any 1862 quan les enramades van començar a canviar fins a esdevenir un altre tipus de decoració. Sembla que va ser el carrer Ample, l’actual carrer de Verdi, el que va ser guarnit amb il·luminació durant un parell de dies i ja al 1869 la premsa de l’època parlava de carrers engalanats amb brancatges, banderetes i tires de papers de colors. I a poc a poc, van anar apareixent els decorats més o menys elaborats fins a arribar a la situació actual en què la decoració és l’essència de la festa major de Gràcia.

A final del segle XIX, quan la Vila de Gràcia encara era un municipi independent, la festa major va viure un dels moments de màxima esplendor. Gairebé tots els carrers tenien algun tram guarnit, i van arribar a ser-ne un centenar. Tot i això, també s’han viscut moments difícils. L’any 1853 no hi va haver festa a causa d’una greu epidèmia de còlera. I sembla que el 1856 va ser prohibida després d’una important revolta que va tenir lloc el mes de juliol. I tampoc es va celebrar el 1909, pocs dies després de la Setmana Tràgica, ni entre els anys 1936 i 1938, durant la Guerra Civil. Sí que n’hi va haver l’any 1939. I al final de l’època franquista va estar a punt de desaparèixer. L’any 1978 només es van guarnir 4 carrers, però el 1981 ja tornava a haver-n’hi 14.

El decorat és l’element que fa diferent la festa major de Gràcia, però durant uns anys hi va haver un altre element que va marcar una època: l’envelat. Present des de mitjan segle XIX a les places de la vila, aquest element habitual a les festes majors de poble va agafar un protagonisme molt destacat a Gràcia des del final de la dècada de 1960 i els primers anys de la de 1970, gràcies a la competència de les places del Diamant i del Sol. Aquells anys hi va haver una programació d’un nivell molt alt en ambdós envelats. Hi van passar noms com Joan Manuel Serrat, La Trinca, Raimon, Maria del Mar Bonet, Antonio Machín, Lone Star, Sylvie Vartan, Tom Jones, Los Brincos, Los Mustang o Los Diablos, entre molts més.

Tot i que els carrers decorats són l’essència de la festa major, les entitats gracienques també hi participen i hi han participat d’antic. Al segon terç del segle XIX les cooperatives, els gremis, els centres d’esbarjo o les entitats de caire polític organitzaven balls i activitats i s’hi establia una gran rivalitat. Algunes entitats, com el Centre Gracienc del carrer Gran contractava orquestres formades per professors del Liceu i d’altres programaven sarsuela o teatre. En un d’aquests centres, La Granada Graciense, es va fer una de les primeres representacions de l’obra ‘Terra Baixa’, d’Àngel Guimerà.

Article publicat originalment al Bloc Barcelona