12 curiositats al voltant de la Fira de Santa Llúcia

La Fira de Santa Llúcia és el mercat de Nadal més antic que es fa a la ciutat: la primera referència que se’n té és de l’any 1786. Amb tots aquests anys, ha tingut temps de ser la protagonista de desenes d’anècdotes, costums i curiositats que paga la pena d’aplegar.

El primer esment, del 1786, és en una crònica que el Baró de Maldà fa al dietari ‘Calaix de sastre’. Hi parla de la venda de casetes de pessebre, figures de fang i cartró, imatges de sants i pastors, bous, mules i altres bèsties.

– El folklorista Joan Amades confirma la data d’inici de la fira el 1786.

– Ni les calamitats, com la terrible epidèmia de febre groga que va tenir Barcelona l’any 1860, no van impedir-ne la celebració.

– Al segle XIX era coneguda popularment com ‘la fira de les noies’:es creia que era un bon lloc per a concertar casaments perquè hi anaven moltes fadrines. Per això les noies de la rodalia acudien a la fira ben vestides, enjoiades i acompanyades de la seva mare per veure si trobaven pretendent.

– Antigament, a la secció de figures de pessebre,hi havia venedors de ninots de cartró que els accionaven estirant-los un cordill. Tot i no tenir cap relació amb el pessebre, la mainada s’hi embadalia i ajudava a crear afluència.

– Al segle XIX la fira de pessebres només es feia tres dies: per la Puríssima i per Santa Llúcia, a la plaça de la Catedral, i per Sant Tomàs, a les places del Pi, de Sant Josep Oriol i del Born.

– Els materials per a construir el paisatge, com ara suro, molsa, murtra i més herbes,es venien en una altra fira, a les escales de la Seu. Els nostres avis distingien ben bé ambdues fires: la de pessebres i la de l’herbei.

– Alguns escrits anteriors al segle XX destaquen que els veritables pessebristes no inauguraven el pessebre fins la nit de Nadal, perquè consideraven irreverent de simular el misteri del naixement del nen Jesús abans d’haver-se produït.

– A principi del segle passat, segons les fotografies que es conserven, els firaires muntaven les parades posant una fusta gran i uns senzills prestatges damunt de dos capitells. Protegien la coberta amb un envelat rudimentari,impermeabilitzat amb oli de llinosa, i s’il·luminaven amb llums de petroli o acetilè.

– Ramon Amadeu, un dels figuraires més destacats del pessebrisme català, va tenir parada a la fira.

– En un poema del 1924, Josep Maria de Segarra fa esment de la fira. Explica que es fa a la plaça Nova, que hi anirà amb la seva estimada i que els productes que s’hi venen fan olor de muntanya. També enumera què hi comprarà per fer el pessebre: molsa, arboç, la figura d’una molinera, una ovella i un pastor.

– Enguany la fira té 287 parades distribuïdes en quatre sectors diferents: 123 són dedicades a la venda de figures i pessebres, 96 són de verd i guarniments per a la llar, 64 van dedicades a l’artesania i també hi ha 4 espais per a la venda d’instruments musicals.